La proposta de Farrés Brothers arriba diumenge a l'Auditori Municipal
Aquest diumenge, a les 12 hores, la companyia Farrés Brothers torna a l'Auditori Municipal amb El silenci d'Hamelín, un espectacle pensat per a infants a partir de 8 anys. "Venim amb una proposta que ja ha voltat per molts llocs i que neix de la possibilitat que el conte del flautista d'Hamelín hagués estat una mica diferent", apunta Pep Farrés, un dels dos germans que veurem a l'escenari, juntament amb el Jordi. El muntatge va rebre el Premi FETEN 2018 a la millor proposta de Teatre i Inclusió.
L'obra planteja la següent pregunta: Què hagués passat si un dels infants que el flautista es va voler endur hagués sigut sord? Aquest és el punt de partida. A l'obra, dos germans ja grans, el Bruno i la Clara, expliquen què va passar en aquella ciutat d'Hamelín. La discapacitat de la Clara, que és sorda, va ser un avantatge. "Si ella no va sentir la flauta del flautista potser no es va hipnotitzar i hagués pogut salvar la resta de nens", diu Farrés.
La companyia ha aprofitat aquesta realitat per parlar de la discapacitat. A l'escenari, en aquest sentit, barregen dos idiomes, el català i la llengua de signes. Per poder-ho fer a l'escenari, els germans Farrés van buscar una actriu que conegués la llengua de signes. Per això, van comptar amb Olalla Moreno, que va estudiar la llengua de signes i la parla com si fos una segona llengua materna. "El projecte va néixer perquè l'organització, a altres llocs, ens facilitaven intèrprets, i vèiem que els espectadors sords tota l'estona miraven l'intèrpret que estava al costat, no l'obra". Per això van decidir crear un espectacle que tant les persones sordes com les persones oients poguessin mirar al mateix lloc. A l'escenari, l'actriu amb llengua de signes i l'actor que parla dialoguen constantment i l'espectacle s'entén perfectament. Moreno és coneguda, sobretot, per la seva faceta televisiva, ja que és una de les actrius de la sèrie de sobretaula de TV3 Com si fos ahir. Els germans Farrés han hagut d'aprendre la llengua de signes, "per això vam cercar un equip de 3 noies intèrprets que ens n'ensenyessin, però vam ser il·lusos pensant que amb tres mesos l'aprendríem". En aquest sentit, van conèixer-ne algunes particularitats però en cap cas la parlen de forma fluïda.
La música
A El silenci d'Hamelín, la música té molta importància. Apareix un personatge misteriós que arriba en aquest espai per rememorar la història. A poc a poc, descobrim que aquest personatges és qui va ser el flautista, que es va endur els nens perquè el rei va trencar la seva paraula, de pagar-li per haver-se endut les rates d'Hamelín. "L'espectacle també va d'això, del valor de donar la paraula". El flautista, a la proposta dels germans Farrés, es penedeix d'això que va passar d'endur-se els nens i torna per explicar-ho. Aquest flautista ja no té flauta, sinó que ara és discjòquei. "També amb la seva música és capaç de moure les masses, d'hipnotitzar el públic". La música que sentirem està inspirada en la música electrònica. L'equip d'actors ha après que la gent sorda també sent la música, "no de la mateixa manera però sent les vibracions, el ritme i algunes freqüències", diu Farrés. Així que l'espectacle també mostra com sent la música una persona sorda, i com balla.
L'escenografia
Està basada en la casa de la Clara i el Bruno, que era un magatzem de gra. És una escenografia senzilla que es transforma, feta a partir de palets, que permeten recrear diferents espais d'Hamelín. No és un espectacle exclusivament de titelles però sí que hi apareixen, i de fet, "veureu que els braços dels titelles són els braços de la persona que els manipula, de manera que també pot parlar la llengua de signes".
