18   scorpio ok_800x534
Scorpio, una de les concursants d’ ‘Eufòria’, treu el primer senzill amb el segell Delírics.  || CEDIDA
09/11/2022 Cultura
Scorpio: “Sempre he tingut clar que volia ser cantant ”

L’artista Clara Sánchez, coneguda a la televisió com Scorpio, va ser una de les concursants d’’Eufòria’, el programa de nous talents de TV3. Ara, fitxa  per la discogràfica PICAP, amb el segell Delírics, i presenta el seu primer senzill

Marina Antúnez

· Has fitxat per Delírics de PICAP ?
Sí, tot va ser després d’Eufòria, que ens van arribar diverses ofertes. Com sempre, als concursants se’ls donen diferents opcions a escollir. Jo vaig considerar que Delírics era el segell que m’agradava més perquè és el que més aposta per artistes emergents i el que més s’assembla al tipus de música que a mi m’agradaria fer i faig. També em va agradar molt que l’equip era molt jove, i sentir que jo podia connectar amb ells crec que és important, perquè la persona que et porta sàpiga la música que escolto, que sàpiga els referents que tinc. 

 

·  De què parles al teu primer senzill, titulat ‘Deja vu’? 
Parlo del que sento, sobre tot el que faig per la nena petita que somniava ser cantant i omplir concerts. Hi haurà disc, però encara no sé quan. I espero fer el màxim de concerts possibles. Em veig acompanyada de discjòquei,  i amb ballarins al 100%.  De moment, el senzill ja es pot escoltar a plataformes com Spotify, Youtube (on hi ha el videoclip), etc.

 

· Quin és l’estil que et defineix?
Soc una artista que fa música d’actualitat. Bàsicament, m’agrada tot tipus de música i no em vull tancar a experimentar, això em representa.  Els meus referents són la Beyoncé perquè és una artista 360º, com a dona i com a artista, és increïble  el que fa, sempre és únic.  També segueixo la Rosalía, la Rihanna, la Shakira.

 

· Quan vas tenir clar que volies cantar? 
Sempre he tingut clar que volia ser cantant, des de ben petita. Però va ser al batxillerat, que tenia una companya que em va animar a escriure i a fer la meva música per tirar endavant els projectes, i fer el videoclip i el que fes falta. Em va motivar i vaig començar a escriure aleshores, als 16 o 17 anys. Allà vaig començar a fer les meves cançons, i ja en tinc tres, abans d’entrar a Eufòria. També tenia amics que són increïbles audiovisualment que m’ajudaven a fer els vídeos. Va sorgir tot d’una manera casolana i casual. A banda, fa set anys que faig classes individuals de cant, educant la meva veu, i en porto quatre fent teatre musical. Però la professió és una cosa autodidacta,  jo tenia clar que volia lluitar per aquest somni.

 

· T’has fet una marca?
Sempre he tingut clar que, com a artista, has de tenir un missatge, una imatge, una marca, i has de saber què ofereixes al públic. Per a mi, no s’entén la imatge d’una artista que no tingui clars els seus objectius ni la seva estètica, per mi van de la mà. Els meus punts forts són el cant i el ball.

 

· Per què et vas presentar al programa ‘Eufòria’?
M’hi vaig presentar perquè començava a estar bastant farta de fer-m’ho tot jo  i que no em fessin cas. Enviar mails a revistes perquè em publiquessin i ni cas. Aquest rebuig em cansava perquè des de casa no podia arribar on jo volia arribar. Vaig veure un càsting i ho vaig intentar. Abans, ja m’havia presentat a altres càstings i no m’havien agafat.


· Com vas rebre el ‘sí del concurs’?
Amb molta emoció, sobretot, per aquells tres dies de càsting que van ser molt intensos. Quan vaig saber que entrava vaig cridar, plorar, vaig tenir sensació d’incredulitat. Un amic fins i tot em va dir que estava massa seriosa, però és que no havia tingut temps d’assimilar-ho. Des de fora és més fàcil, però no quan ets dins.

 

· Ara que s’ha acabat, consideres que ha valgut la pena?
És clar! M’ha canviat la vida, professionalment. Seguiria a casa i tot seria més amateur i casolà. Potser no hagués seguit fent música. Ara ja no vull fer cap més càsting, un concurs és molt dur l’experiència la vius i ja està, totes les oportunitats que tenia ja les tinc.

 

· Què ha estat el pitjor?
La pressió, l’estrès. Les gales eren molt boniques però gaudíem més dels assajos de la setmana. A les gales, teníem ganes que s’acabessin perquè eren dures, com a grup, sabies que algú marxaria. I sempre pensaves que te n’anaves tu. He estat seguidora d’altres concursos i ara els entenc molt més. No saps què és fins que ho vius. 

 

·  I el més positiu? 
L’aprenentatge. Jo vaig entrar essent una artista amateur i ara soc una artista professional, sé com comportar-me i què fer en un plató, els tecnicismes.

 

·  Encara seguiu en contacte, amb els concursants d’ ‘Eufòria’? 
Ara ja no, cadascú va per la seva banda.  Vam fer un  concert conjunt per aprofitar el boom, però  no tornarà a passar, el concepte ‘Eufòria’. Ara ja som artistes i som lliures, en aquest sentit. Abans, érem un equip. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris