L'escriptora castellarenca Natàlia Cerezo analitza l'estranya situació d'aquest 23 de juliol en què algunes llibreries i lectors estan celebrant Sant Jordi malgrat les restriccions de la pandèmia
El 23 de juliol, a diversos indrets de Catalunya es va celebrar Sant Jordi de manera excepcional. El Sant Jordi “de veritat”, el del 23 d’abril, no es va poder celebrar, evidentment. O potser no és tan evident? Hi va haver qui va aprofitar l’avinentesa per celebrar-lo, sí, però d’una manera diferent, des de casa i amb una festa més íntima, potser llegint llibres que ja tenien o contactant amb la seva llibreria de confiança (n’hi havia que fins i tot et portaven la comanda a casa!).
Sant Jordi és una festa preciosa i amb molta tradició, però també és una festa mercantilitzada i massificada. Només cal veure els telenotícies del vespre, amb les Rambles plenes de gom a gom i en què els protagonistes sempre són quin llibre s’ha venut més, quantes roses s’han comprat o quin autor ha tingut més cua.
En tot cas, qualsevol dia val per comprar-se un llibre, tant és si és el 23 d’abril o el 23 de juliol, i celebrar la festa com més ens plagui (amb sort, amb un llibre entre les mans). Cada dia pot ser Sant Jordi.
