El conflicte entre pares i fills

Sovint repetim amb els nostres fills els mateixos errors que els nostres pares van cometre amb nosaltres, encara que no vulguem fer-ho. Aquest és el punt de partida de Loop, l’obra escrita per l’actor Ramon Madaula -de fet és la quinzena que ha escrit des que va debutar com a dramaturg el 2014-, protagonitzada per ell mateix i Sara Diego sota direcció de Mònica Bofill que s'ha pogut veure aquest dissabte a la Sala de Petit Format de l’Ateneu en dues sessions. L’obra competia amb el bailaor David Gutiérrez a la mateixa hora a l’Auditori, també amb totes les entrades exhaurides com Loop.

Diego fa el paper de filla i, també de mare, de Madaula. El context de vegades queda una mica desdibuixat i, de vegades, a l’espectador li costa saber si està parlant la mare o la filla, ja que el doble personatge que interpreta Diego - “surt a la novel·la de la tarda de TV3”, deia una senyora del públic- va vestida de la mateixa manera. A mesura que avança l’obra, uns jocs de llum i el mateix diàleg ajuda a situar al públic a l’escena.

A l’obra, hi ha un continu diàleg entre pare i filla i fill i mare en un continu bucle, de les històries que es repeteixen entre diferents generacions, d’aquells avisos del caire “ja t’ho deia jo, que no ho fas bé” als retrets d’una filla que veu el seu pare com aquella persona que no la deixa fer i ser ella mateixa. Però, i aquesta és la història que val la pena, és que quan Madaula era jove, un escultor amb pocs encàrrecs que viu en situació de precarietat i la mare del qual creu poc en les seves possibilitats. Uns quants anys més tard, la història es repeteix amb la filla, que és a punt de viatjar a Tasmània amb un noi que fa tot just un mes que coneix. En el que ha de ser la seva nit de comiat, pare i filla s’enfilen en la conversa amb una escalada de retrets i d’insinuacions. El pare fa un seguit de consells que a la filla li semblen exagerats i, en realitat, el que li passa al pare és que té por de perdre la seva filla.

Amb una posada en escena minimalista que simula el taller de l’escultor, una mena de semisòtan sense cortines, Madaula i Diego dominen l’escena i fan esbossar petits somriures als espectadors amb un llenguatge àgil, punyent, modern, fent l’ullet a les noves generacions que es veuen reflectits en la manera de parlar de Diego.

No és una obra per fer riure, però si per reflexionar sobre les relacions entre mares, pares, fills i filles. Loop també aborda la necessitat de tractar aquells temes que anem ajornant i les converses que anem procrastinant amb els fills. I en un moment de l’obra, gairebé al final, les diferents situacions que viu cada generació es juxtaposen per fer-nos veure que potser canvien els temps, però continuen havent problemes de comunicació i es tornen a reproduir els patrons de comportament que el pare ha heretat dels seus progenitors. I qui sap si la filla ho tornarà a reproduir amb els seus fills.

A l’anterior comèdia que va protagonitzar Madaula -juntament amb Monse Guallar-, Una bufetada a temps, dirigida per Marta Buchaca, també es va plantejar el xoc generacional i de com han canviat els models educatius entre avis, pares i fills o si eduquem els infants amb massa permissivitat o amb massa exigència.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara