c716eb28 88e8 43fb 9ec9 32f0f8c4f2fa 16 9 aspect ratio default 0_950x634
El músic Roger Mas actua dissabte a l’Auditori Municipal Miquel Pont. Les entrades ja s’han exhaurit.  || CEDIDA
19/01/2023 Cultura
Roger Mas: "La cançó és el gènere artístic més popular”

El músic solsoní visita l’Auditori Municipal aquest dissabte 21, convidat per la CAL Castellar en el marc del Correllengua 2023. Les entrades ja s’han exhaurit. 

Marina Antúnez

· Què presentaràs, aquest cop,  a l’Auditori Municipal?

Faig un recull. Quan vaig sol amb la guitarra, sense músics, m’agrada variar una mica, aprofito per fer de tot, reversionar-me a mi mateix perquè hi ha cançons que ja tenen uns anys, d’altres són més noves, també hi ha el llibre que vaig publicar el 2017, El dolor de la bellesa (ed. Empúries), on també hi ha passatges que són divertits i diferents.

 

 

· Celebres 25 anys de trajectòria.

Sí, he passat per molts llocs, he fet de tastaolletes, en aquest ofici. Vaig començar amb 5 anys i vaig anar provant coses, i al final vaig veure que això de la cançó és el que em sortia més bé. Em vaig concentrar en això i vaig anar deixant els instruments. Explicar històries cantades, és el que faig.

 

 

· Què deixes enrere, de la teva carrera musical?

Mitja vida! Fa una mica de basarda, quan mires enrere, però en el dia a dia és el mateix de sempre, seguim treballant. Sembla que fa temps però encara em queda corda per a 25 anys més [riu].

 

· Què és per a tu, la música?

La música de cantautor? Jo, el que faig, és una proposta personal en què la lletra, el text, té una importància molt gran. La poètica literària intenta ser tan important com la música, fins i tot més, en algun moment. Els artistes amb qui jo m’he emmirallat, que són Pau Riba, el Sisa, són artistes que no tenen un estil musical gaire concret sinó que juguen amb diferents estètiques musicals en funció del que vulguin explicar.

 

 

· Per què tries el gènere de la cançó per acostar-te al públic?

La cançó és el gènere artístic més popular, per excel·lència, perquè és senzill. La cançó d’autor és una cosa senzilla. Sempre dic que som grans poetes entre músics i grans músics entre poetes, som l’herència dels trobadors perquè expliquem històries cantades.

 

 

Roger Mas celebra 25 anys de trajectòria. A Castellar, vindrà sol amb la guitarra per presentar un programa musical variat, pintat del seu estil més personal i particular.

 

· Quins són els teus poetes de referència?

Sense dubte, un dels referents més grans ha estat Jacint Verdaguer. Sobretot, amb Les cançons tel·lúriques, que vaig musicar de la seva etapa més lírica. Però també he musicat Miquel Martí i Pol i altres poetes vius, com Amadeu Vila i Bonafont o Toni Gol i Roca, entre d’altres.

 

 

· Has rebut més d’una vintena de premis, què representen per a tu, els reconeixements?

Ara fa temps que no en rebo perquè fa anys que corro, ja me’ls van donar al principi. La meva proposta no era gaire comercial i, per tant, els premis em van ajudar a aguantar, em van donar a conèixer, a seguir treballant i no defallir, i un dia va arribar el públic [riu].

 

 

· Creus que la música és una arma de protesta?

Sí, ho ha estat moltíssim. Quan jo vaig començar, però, em sentia allunyat de la cançó com a arma de protesta, pel que sigui, i tal com està el pati, n’hi ha per repensar-s’ho. Ens anem tancant. Jo sempre he sigut molt individualista, m’ha semblat que era una cosa molt important, però potser començaria a ser hora de reivindicar altra vegada el “nosaltres” que s’havia cantat abans.

 

 

· Diuen que beus de les músiques modernes però també dels sons ancestrals, què volen dir?

Soc tastaolletes. Em volia allunyar d’un sol estil, a mi m’interessa el que s’està fent ara, però també el que s’ha fet i el que no es veu. Sempre he demostrat interès per les coses tradicionals, de la tradició que persisteix, i també per les coses que estan naixent i florint ara, noves. Faig la barreja de tot això, perquè penso que les persones formem part d’aquesta constel·lació. Som una construcció que no s’entén sense el passat. La música, i l’art, sempre han tingut aquesta cosa de transcendència, de ser un mirall de la realitat. La poesia i la música són això.

 

 

· Quins projectes tens en marxa?

Després de Castellar, anem 15 dies a una residència artística en un convent, amb els músics. Treballarem coses noves, psicodèliques i atmosfèriques. Seguim palpitant. A la primavera presentarem l’espectacle, ara no te’n puc dir més perquè tot just només tinc l’esquelet.

Comparteix
M'agrada
Comentaris