Vilabarrakes es va acomiadar de la Festa Major d’aquest any amb una doble dosi d’energia. Els grups Roba Estesa i The Tyets, d’estil completament diferent, van tancar els concerts de Festa Major desfermant emocions. Distingides per la manera d’entendre la música, el discurs a dalt de l’escenari o el públic a qui atrauen, totes dues formacions van conxorxar-se involuntàriament per acabar enllaçant una gran nit a força de ritmes festius, en català.
L’octet feminista del sud va estrenar l’escenari de Vilabarrakes. La vetllada no era fàcil. Diumenge. Per a molta gent de fora de Castellar, vigília del retorn a la feina o a l’aula. Gairebé final de Festa Major, ressaca d’emocions. Com en els concerts de dissabte, tot i que les entrades estaven exhaurides, alguna cadira buida de qui va reservar i no es va presentar.
Però res d’això va semblar important. Emmarcades en un escenari lila, Roba Estesa va atraure a la immensa esplanada del carrer d’Osona una bona massa de fans incondicionals, que disparaven la lletra apresa de memòria dels darrers àlbums, Dolors (2020) i Desglaç (2016). I també públic expectant per descobrir la cada vegada més reeixida banda del panorama musical català. Aquests últims van descobrir la seva música única, d’estil urbà i amb lletres reivindicatives, embolicades de ritmes folklòrics i de rumba.
La cantant Gemma Polo no va parar d’instar el públic a aixecar-se de la cadira i ballar. A seguir les coreografies de la banda, a entregar-se al ritme, amb les mans amunt o “movent la pelvis”, tal com va demanar. Amb el puny amunt o fent saltirons per l’escenari, les lletres del grup feminista van unir el públic en la mateixa alegria. La nit és nostra van tocar. I sí, es van apropiar de la nit.
Amb la seva estampa d’amics simpàtics que voldries a la festa d’aniversari dels teus fills, The Tyets van agafar el relleu movent-se, hiperactius, per l’escenari.
El duet es mou en les aigües del trap, però no posa mirada torturada, ni posat trenca-cares, ni tampoc no evoca experiències dissolutes. S’atreveix a treure l’ukelele i projecta amb bon humor l’imaginari comú d’una adolescència que llisca sense gaires sobresalts, entre col·legues despreocupats. Ho fan, tal com van reconèixer, amb el comodí de l’autotune, que emmascara electrònicament la veu i els salva de desafinar. Van inaugurar l’actuació amb Txarango al Canet Rock per trencar el silenci que es va fer entre els dos concerts.
Amb l’entrada a escenari del duo del maresme, la nit va transcórrer entre lletres juvenils. Referències a finals de la ‘sele’, al flirteig de la nit i a la pesca amorosa a través de les xarxes socials: “Tira tres likes, foto del 2014 / I per instadirect, esperar una resposta”. I, de passada, van explicar pedagògicament als més grans el seu argot. Què és una putivuelta? Doncs desprendre’s del teu grup d’amics en una festa per veure amb qui et trobes. I el pipeig? Reunir-te amb la colla durant la tarda i xerrar de la vida.
“Què es pot fer amb 10 euros?”, van preguntar al públic. “Aneu al Decathlon i compreu una hamaca, unes birres al Paki i cap a la Mola”. Així és com van introduir el seu gran hit, Hamaking. Una de les més esperades, que no va faltar. Com tampoc Tinc una casa o el seu darrer tema amb els Amics de les Arts, Amics, tiets i coneguts.
