El retrat tendre de Ginestà

A cor obert i la tendresa per davant o amb el puny alçat i una consigna per bandera. Ginestà té molt clar quina forma i quin missatge vol transmetre a través de la seva música, adornada de paisatges costumistes, de missatges enamoradissos i amb arestes de protesta idealista, per exigir un món una mica millor. I una de les virtuts del grup és saber-ho transmetre al públic. 

Així va quedar evidenciat aquest diumenge a la nit, en el concert que els germans Serrasolsas, el Pau i la Júlia, van oferir a Castellar, a la plaça del Mirador. Les entrades, gratuïtes, es van esgotar, i només van quedar lliures les cadires dels brètols d'esperit -pocs, afortunadament- que en van reservar i no van aparèixer. La nit va quedar reservada a públic de totes edats, també a fora del recinte, on grupets van seguir l'actuació a peu dret i algun fan va demostrar amb el seu entusiasme que es mereixia ser-hi.

L'eclosió del grup de folk, que viu el seu millor moment dins del panorama musical català, els ha portat a dalt d'escenaris d'arreu de Catalunya, en una gira hiperactiva. Però el cansament que pugui comportar anar atrafegats va quedar maquillat per l'empenta dels germans Serrasolsas. Abans del concert, la Júlia definia l'actuació com "una puajda i baixada d'emocions". El tòpic de la muntanya russa es va complir: el disc, batejat amb el nom del grup, Ginestà, discorre per textures musicals força uniformes, però portat al directe és entretingut i ben viu.

El grup de folk s'ha guanyat un lloc destacat en el panorama musical català - Q. Pascual

Les més esperades, es van fer esperar. Estimar-te com la terra i L'Eva i la Jana, tema que han avançat del pròxim disc i que van dedicar al jove gallec assassinat per homofòbia, van ser l'efervescència de l'actuació. Abans, altres reeixides, com Kilòmetre 3 o Hola, Sara. Amb alguna broma entremig del Pau en referència a Pedrosa, sense gaire èxit -o el públic era poc aficionat al motor o va quedar evidenciat que l'idil·li entre el pilot i Castellar fa temps que no espurneja-. I amb temes emocionants, com la molt poètica A la iaia, que va evocar escenes quotidianes amarades de tendresa. 

La mare dels germans, que era entre el públic, és probable que emmarqui el retrat de la nit. Perquè va ser memorable, per a ella i per a Castellar.   

Ginestà va exhaurir les entardes del concert - Q. Pascual