La proposta immersiva de Mambo Project va recuperar testimonis reals de les dones que dels anys 20 i 40 del segle XX
Dissabte a la tarda, l'escenari de l’Auditori Municipal es va transformar en un espai carregat de memòria amb Iaia, una proposta escènica de la companyia Mambo Project que trenca amb el format del teatre convencional. L’espectacle, que es va poder veure en doble sessió a les 18 h i a les 20 h, va convidar el públic a entrar literalment dins l’escena per viure, molt de prop, les històries d’una generació de dones que sovint silenciada, les de les nostres àvies.
Amb un aforament reduït a 60 cadires per funció, els espectadors compartien espai amb els intèrprets, com si fossin al menjador de casa de la iaia. L’escenografia, d’un realisme costumista, recreava un univers domèstic que qui tothom va identificar sobradament: estovalles brodades, vaixella antiga, àlbums de fotografies, mocadors i barrets de l'època, crucifixos… Un ambient proper que sense dubte reforçava la voluntat de la companyia per crear una experiència immersiva, on el públic també passava a ser un intèrpret actiu, fins i tot, fent intervencions durant la trama.
Moment del "baile" de les nostres iaies. || M. A.
Iaia parteix d’un treball documental basat en testimonis reals de dones nascudes entre els anys vint i quaranta del segle XX. A escena, els actors Jordi Font, Mireia Illamola i Pino Steiner van interpretar i posar veu a aquestes vivències, amb l’ajuda d’una càmera en directe en primer pla que amplificava gestos i emocions a través de quatre pantalles mòbils que es movien per l'escenari, com si es tractés d'una pel·lícula de cinema. Unes pantalles que, en algun moment, recuperen pel·lícules tan memorables com Casablanca.
L’espectacle recuperava records de joventut, l’accés als estudis, la feina, l’oci i les relacions socials en un context marcat per la guerra i la postguerra. Les anècdotes s'anaven succeïnt, d'una forma fluÏda i molt natural. Així va ser amb els balls populars i el moment d’escollir el noi que agradava a les noies, el festeig del primer pretendent, el prometatge, el casament, l’abandonament dels estudis per anar a treballar o deixar la feina per cuidar les criatures, les llargues sessions de cinema…
Més enllà del relat biogràfic, Iaia posa el focus en una generació de dones que sovint ha quedat reduïda al rol de cuidadores. En canvi, darrere d’aquesta imatge hi ha una història molt important per explicar i reivindicar.
Amb Iaia, Mambo Project ens va convidar a escoltar, des de molt a prop, unes veus que formen part de la memòria col·lectiva i que encara tenen molt a dir.
