Dissabte va tenir lloc una taula rodona coorganitzada pel CCCV i el CECV-AH per ampliar la documentació per la 'Plaça Vella' 2021
Dissabte 19 va tenir lloc una taula rodona a la Sala d'Actes d'El Mirador centrada en els cinemes que hi havia hagut a Castellar del Vallès, i en l'evolució del setè art al nostre municipi. Aquesta proposta s'emmarca dins un programa de recerca que fa uns mesos va iniciar el Club Cinema Castellar Vallès per a documentar la revista 'Plaça Vella' del Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història, revista que sortirà publicada enguany. Per completar la feina documental que va començar el CCCV es va programar una trobada amb testimonis directes d'aquells cinemes amb l'objectiu de recollir els seus records i aportacions.
Des del cineclub van explicar quins objectius es van plantejar quan van decidir fer-se càrrec dels continguts de la 'Plaça Vella' dedicada al cinema. "La cosa està agafant una dimensió bastant gran, estem fent buidatge documental de gairebé 60 anys del setmanari Forja, de la Farga als anys 30, i d'altres tipus de publicacions", explicava Àlex Portolés, l'encarregat del CCCV de presentar la taula rodona. Des del Centre d'Estudis Castellar - Arxiu d'Història es va voler agrair, a l'inici de l'acte, la gran tasca de recerca que està fent la junta del cineclub.
En el moment que s'explica la història del cinema a Castellar també s'explica el context de com era el poble, que no arribava a 4.000 habitants. "L'empremta de la Tolrà era molt gran", afegia Portolés. En aquest context van néixer uns espais on fer projeccions. En el BRAM! 2020 es va realitzar un itinerari on es fer un recorregut per on hi havia hagut sales de cinema. Alguns dels cinemes o sales adaptades per a fer projeccions que van ser actives a Castellar van ser: La Ruixadora; La Rabassada; el cinema Mundial; El Patronat, que es va convertir en cinema Excelsior; L'Ateneu; El Centre Parroquial; el Cinema Califòrnia i, finalment, l'Auditori Municipal.
"Nosaltres som aquí per fer memòria i també per a reconèixer tota una tasca feta durant els últims anys del franquisme pel cineclub dels anys 60 i 70, iniciat per Llorenç Baqués", deia Portolés. Joan Montes i Pere Joan Ventura, membres del segon cineclub que va haver-hi a Castellar, van ser també presents a la taula rodona i van explicar alguns dels seus records. També hi va haver altres aportacions valuoses, com les de Joan Vives, Josep Vidal, Ramon Juliana, Dolors Cos, Joan Avellaneda, entre d'altres.
Al llarg de la sessió, que ser dinamitzada per l'historiador Llorenç Genescà, també es van referenciar altres estudiosos aficionats al cinema que van deixar llegat documental, com és el cas de Joan Blanquer, Josep Vila-Hosta, Pere Vives, Marçal Ballús (de Sabadell). També es va apuntar que, a la 'Plaça Vella' es mencionaran diversos professionals que s'han acabat dedicant al cinema, com podria ser el cas de Teresa Font o del mateix Pere Joan Ventura. "El projecte és molt ambiciós, ho sabem".
També es van recordar experiències com, per exemple, el cinema que es feia a Sant Feliu del Racó. "Agafàvem les cadires de boga i, a peu, anàvem caminant fins a Sant Feliu, vèiem la peli i tornàvem cap a casa, carregant la cadira", deia Joan Vives. També va afegir que la primera pel·lícula que tenim de Castellar és del Ricard Sallent sobre el Ball de Plaça. Ramon Juliana va recordar que el "Pere Palomero és qui ens venia totes les "chucherías". Ventura va explicar que, en aquell moment, hi havia tants socis com ara té el cineclub actualment. "Vam poder veure 'Crímenes de los museos de cera' en 3D al cinema Califòrnia", apuntava Juliana. Molts dels assistents van coincidir en el record que les entrades del cinema anaven lligades a l'església, en el sentit que després de missa ja es donava un tiquet a l'assistència per poder gaudir d'un descompte a la pel·lícula. Josep Vidal va explicar que, "al Patronat, ell tocava el piano quan feien pel·lícules mudes" i va afegir que "la meva mare va ser la primera taquillera del Califòrnia". Les pel·lícules, a Castellar, sovint arribaven al cap de dos anys de l'estrena oficial, ja que primer passaven per Barcelona, després per Sabadell, després venien a Castellar. I s'anaven retallant trossos de pel·lícula per la censura. Per tant, arribaven escurçades.
Aquestes i d'altres anècdotes van ser enregistrades a la taula rodona i serviran, de ben segur, per estirar encara més fils dels cinemes a Castellar i per fer de la revista 'Plaça Vella' el més completa possible. Encara no se sap la data concreta de publicació, tot i que s'apunta cap a finals d'any.
