El privilegi de gaudir-les a través de la seva música

Les obres de les compositores del segle XIX Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Pauline Viardot i Cécile Chaminade van sonar a l'escenari de l'Auditori Municipal Miquel Pont, dissabte passat. Amb la voluntat explícita de reivindicar-les a elles, i alhora, a d'altres compositores que han estat injustament amagades del gran públic al llarg de la història, Mireia Pintó (mezzo soprano), Vladislav Bronevetzky (pianista) i Sílvia Bel (actriu) fan una posada en escena que respira en tot moment elegància i professionalitat. El públic es queda embadalit amb la veu de Pintó, i també amb l'oratòria de Bel, que donant veu a la compositora Johanna Kinkel, va narrant les històries personals i professionals de totes les compositores, a més que entrellaça la de la pròpia Kinkel, d'hìstòria. El missatge és clar, posar en valor unes partitures de gran qualitat musical, que segurament el públic sent per primera vegada, contràriament a les que segurament ha sentit manta vegades de compositors homes, coetanis de les compositores triades per aquest repertori Amb veu de dona.

Les compositores escollides per al concert tenen comú una ferma voluntat de compondre, i també una ferma convicció que no se les deixa ni ser ni fer. i així és, en una realitat social que és eminentment patriarcal. Obligades a tenir cura de les criatures, a cuinar, a netejar, les compositores veuen vetades les seves possibilitats de compondre. No se'ls deixa temps ni se'ls deixa créixer, en el sí d'una societat que no veu amb bons ulls que una dona, pel fet de ser dona, pugui escriure òperes, que requereixen de grans formats, d'una orquestra, d'intèrprets. I és per aquest motiu que se les relega a compondre obres de saló, el que se'n diran "cançons". Com si només poguessin escriure partitures,  com si d'un passatemps es tractés. Amb veu de dona també recupera personatges que han estat protagonistes d'algunes òperes escrites per homes, com per exemple, la Carmen, la Isabella de Rossini a L'italiana in Algeri, entre d'altres. Dones amb caràcter, com Pintó, Bronevetzky i Bel tenen intenció de recuperar de la foscor en què a totes elles se les ha deixat abandonades.

És evident que la qualitat, poc o molt, acaba sortint a la llum. El concert de dissabte mostrava i demostrava no només el gran talent compositiu de Schumann, Mendelssohn, Viardot i Chaminade sinó també el potencial i prometedor llegat que ens haguessin deixat si se les hagués deixat compondre lliurement, donant-los el temps i l'espai necessari, permetent-los una cosa que ara ens sembla tan òbvia, permetent-los fer el que elles volien fer, que era música. Elles eren les autores de peces de gran nivell i només se les va deixar ser intèrprets, en tot cas, i tocant peces d'altres compositors, que és clar, eren homes. Totes elles demostren un alt nivell tècnic, i en alguns casos, més que el dels seus marits, germans o companys de professió. Encara, en ple segle XIX, els homes marcaven les pautes a tots els nivells, també en l'artístic.

Els espectadors que dissabte vam tenir el privilegi de gaudir de la bona música clàssica sense sortir de Castellar del Vallès, i alhora també de pinzellades històriques del que era la societat al segle XIX i que vam poder descobrir, de ben segur, obres de compositores d'una qualitat excepcional a través d'un concert emocionant, vam sortir pensant que això ara ja no passa i que les compositores es valoren pel seu talent de la mateixa manera que es valoren els compositors. Però pensem-hi de manera crítica, potser això no és tan cert com ens sembla.