Els 'Vespres amb història' d'aquest passat dimecres es van centrar en l'arqueologia de la plaça Major, a càrrec de Jordi Roig
Dimecres 19 de juliol, el Centre d’Estudis Castellar va dur a terme la tercera de les xerrades programades als ‘Vespres amb història’ que han tingut lloc, aquest juliol, a Ca l’Alberola. Aquesta vegada, la matèria que es va tractar va ser l’arqueologia de la plaça Major i els orígens del nucli poblacional a la nostra vila.
L’arqueòleg Jordi Roig va ser l’encarregat de guiar aquesta xerrada i, de fet, també va ser ell qui va les excavacions que es van dur a terme a la plaça Major del 2005 al 2010, en motiu de la remodelació de la plaça i construcció de l’aparcament.
En aquell moment, l’empresa Arrago S.L., va fer diverses troballes arqueològiques de gran interès històric. A la xerrada, se’n van comentar algunes, amb l’ajut de suport en imatges.
Per exemple, Roig va explicar que els primers assentaments de la necròpolis que es va descobrir es concentraven a la part on ara hi ha el mercat. I que progressivament la població es a expandir, les èpoques es van anar succeint – del neolític a l’íber, i després el romà i el visigot - i la població també, ocupant tot el que ara conforma les places Major i d’El Mirador.
Amb la projecció, es va mostrar a l’assistència un enterrament on es van trobar quatre persones juntes, un home, una dona i dos individus més, de fa més de 6.000 anys, “que probablement van morir d'alguna malaltia infecciosa”, va dir Roig. "De moment, que coneguem, són els primers castellarencs".
Durant les excavacions, va aparèixer una rasa, que Roig va explicar que “conduïa a una casa i era un tram d'uns 30 m que anava fins a una casa que hi havia cap al carrer Torres, podria haver tingut usos agrícoles”.
Com a curiositat, l’arqueòleg va mostrar una punta de fletxa, trobada dins la rasa, i sembla que se'n conserven ben poques. També és força singular i única a nivel europeu una cabana que es va trobar al vilatge de l'antiguitat tardana (segle VI), amb èra d'habitació, magatzems i zona de premsa i dipòsits de líguids. Dins la cabana, es va mostrar la disposició i dibuixos de com era. La tècnica de construcció de la cabana, amb fustes, fang i teula, és bben diferent de les construccions amb pedra d'època romana i, probablement, va ser adoptada dels visigots després de la fallida del món romà.
Una altra cosa interessant que va comentar Roig va ser la troballa d’una mostra de vaixelles. “Se'n van trobar de més fines i ataronjades, d’època romana, fetes al nord d'Àfrica, i de grises, procedents de França”. Tenien motius de decoració i indicaven un cert estatus.
Després de l’època romana, el que es troba ja són objectes utilitaris i més rudes, com bols, cassoles, etc, que no es coïen a tanta temperatura.
Altra cosa és que un tram del carrer Major Major, així com també als horts de Can Torras i Cal Gorina, “són d'alta expectativa arqueològica i s’hi podria trobar continuïtat de la vila romana”.
Moment de la conferència 'L'arqueologia de la plaça Major', amb Jordi Roig, a Ca l'Alberola. ||CEDIDA
Al final de la conferència de Roig, força persones van fer preguntes i consultes a l’arqueòleg, i això va posar de manifest el gran interès que encara avui genera el nostre origen com a poble. Sobre una de les preguntes fetes, si hi podia haver hagut continuïtat en el poblament de la vil·la romana a la baix medieval, Roig va dir que “seria interessant i que és una cosa que es podria fer anàlisis genètiques, que permeten veure la mobilitat”.
En aquest sentit, es va recordar, tal i com ja va sortir publicat al setmanari L’Actual fa uns mesos, que el Centre d’Estudis Castellar està treballant en un centre d’interpretació, el CINAC (Centre d’Interpretació del Nucli Antic de Castellar), que acabarà museïtzant tot el recorregut històric de la vila, des del neolític fins als assentaments que donarien lloc al que avui és Castellar com a tal. Aquesta exposició o centre es podrà visitar al segon pis de la seu del CECV-AH, al carrer de la Mina, 9.
“Que al cap de 20 anys ara es decideixi fer és una bona notícia, però de moment totes les troballes i per la llei arqueològica es troben a un magatzem de la GC a Cervera”, va concloure Roig.
