La recitació de poemes i la projecció de 'Poetes catalans' de Pere Portabella va servir dijous per a reviure el 'Price dels Poetes' de l'any 1970
El 25 d'abril de 1970 es va organitzar el Primer Festival Popular de Poesia Catalana al Gran Price de Barcelona, un escenari de combats de boxa i lluita lliure de la ciutat. No es pensava pas que s'acabaria convertint en un esdeveniment poètic i polític tan important per a la lluita per les llibertats en plena època franquista. Dijous, 22 d'abril, a Castellar del Vallès es va fer un acte de celebració i commemoratiu d'aquell fet històric, políticament i poètica, 51 anys després que s'hagués esdevingut.
Amb l'objeciu de recuperar un xic l'eufòria, la intensitat i la transcendència d'aquell dia en què els grans poetes de la poesia catalana del moment van declamar i repetir crits de llibertat i amnistia, i on hi van participar poetes com Agustí Bartra, Pere Quart, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Francesc Vallverdú, entre d'altres, la Biblioteca Municipal Antoni Tort, la regidoria de Cultura, L'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran i el Club Cinema Castellar Vallès van unir esforços per a escenificar el que es va viure al Price dels Poetes, que era ni més ni menys que un ring de boxa. Per aquest motiu, a l'atrezzo de l'Auditori Municipal, dijous 22 s'hi va recrear una tarima amb cintes vermelles, com en el seu moment s'havia fet, simulant els barrets típics de la policia franquista.
Els presentadors del Festival de Poesia Popular a l'Auditori Municipal, Jaume Clapés i Marina Antúnez, van recordar el Price dels Poetes del 1970. || Q. PASCUAL
El poeta Miquel Desclot, que va ser present al Price dels Poetes de l'any 1970, va explicar com recordava l'emotiu esdeveniment. || Q. PASCUAL
L'acte castellarenc va posar en context el Price dels Poetes del 1970 i, a continuació, el poeta Òscar Rocabert va llegir el text que, en el moment del Price, havia llegit Joan Oliver - Pere Quart per a cloure l'acte, en nom de tots els poetes participants. El segon a parlar divendres va ser el poeta Miquel Desclot, que va explicar que havia estat al Price dels Poetes quan encara era un jove de 18 anys i que recordava "l'emoció d'aquell moment, la presència física i moral de Joan Oliver, la veu prima de Salvador Espriu i la declamació de Gabriel Ferreter, amb la seva idiosincràtica fonètica característica, arrossegant les erres, a la "cançó del gosar poder" ", va dir Desclot.
A continuació va tenir lloc la recitació de poetes i poetesses, a càrrec del mateix Òscar Rocabert, amb poemes propis i d'altri, i de Miquel Desclot, també amb dos poemes seus i dos més de poetes tan coneguts com Miquel Martí i Pol. El darrer poema propi, que va cloure la recitació, Desclot el va voler dedicar als presos polítics. Alternant-se amb ells, les actrius Mònica Mimó i Agnès Hernández també van declamar diversos poemes, sobretot, poemes de dones, una deferència cap a la literatura que no havia estat pràcicament present l'any 1970, quan només havia recitat una dona, Rosa Leveroni.
A l'acte de dijous també es va explicar que, per a dur a terme el festival de l'any 70, els organitzadors van enginyar-se-les per escapar de la prohibició que estaven segurs que els imposaria l'administració de la dictadura franquista. A l'hora de tramitar els permisos per celebrar l’acte, van adreçar-se tard a la comissaria corresponent, de manera que, quan aquells permisos van arribar al Govern Civil de Barcelona, la trobada ja s'havia celebrat. Els diners recaptats van ser destinats a pagar l’organització i les multes que va imposar el Govern Civil; la resta van ser per a les famílies dels presos polítics. L'acte del Price va ser introduït per Joan Colomines, que va remarcar el protagonisme dels poetes i del públic assistent; també, va expressar un homenatge als “Poetes de la Cançó”. En la primera part, s’hi va presentar un muntatge de poesia a càrrec de Josep Anton Codina, amb joves intèrprets de l’escena catalana: Montserrat Carulla, Carme Sansa, Josep Torrents,.. La segona part, va consistir en un homenatge a Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres i Josep Maria de Sagarra. I la tercera part va comptar amb la recitació d’alguns dels poetes presents. Núria Candela i Montserrat Carulla van recitar poemes de Josep Carner, que moriria aquell any en l’exili de Bèlgica.
Agnès Hernández recita durant el Festival de Poesia Popular a l'Auditori Municipal. || Q. PASCUAL
Mònica Mimó. Miquel Desclot, Òscar Rocabert i Agnès Hernández, al final de l'acte poètic. || Q. PASCUAL
Projecció de 'Poetes catalans'
La segona part de l'acte castellarenc, més breu en la introducció que la primera part, va servir per presentar el curtmetratge documental de Pere Portabella Poetes catalans, que narra visualment i de forma molt explícita el que va passar al Price dels Poetes de l'any 1970. Cal tenir en compte que es va gravar de forma clandestina perquè era impossible passar el control policial de l’entrada amb un equip de filmació a sobre, i perquè és ple de col·laboracions anònimes, com la d’alguns treballadors del Price que també van fer el film tècnicament possible. Uns dies abans es va dipositar el material a l’interior del recinte i quinze dies després es va posar a disposició de Portabella i del càmera Manel Estevan, juntament amb les bobines i la banda de so enregistrada pel músic Carles Santos. També s’hi van aplegar els estudiants de cinema de l’escola Aixelà, cada un amb la seva càmera de 16 mil·límetres de corda, considerada amateur i que feien servir per a les pràctiques per tal d’enregistrar tot el que podien, entre el públic. El cineasta castellarenc Pere Joan Ventura, que va participar en l’esdeveniment com a ajudant de càmera, afirmava que “el Price va ser l’acte que segurament m’hagi impactat més de la meva vida, per l’eufòria col·lectiva que vaig viure amb entusiasme”.
El públic que dijous va gaudir de la projecció i l'acte poètic va poder ratificar que, efectivament, l'emoció que es va viure en aquell lloc aquell dia - el Gran Price de Barcelona - quedaria com un document de gran valor per a la posteritat. No només per la qualitat poètica ni per la presència dels grans poetes del moment que en van prendre part, sinó també per les circumstàncies històriques en què va ser gravat i celebrat, encara sota la dictadura franquista.
