Joan Pinyot va oferir a L’Aula una retrospectiva sobre els artistes locals
El metge, escriptor i president de l’entitat de divulgació de coneixement Cal Meima, Joan Pinyot, va protagonitzar dimarts passat la sessió de L’Aula. Pinyot va oferir una conferència que va repassar la figura dels pintors locals més destacats però també de pintors forans que han trobat a Castellar una font d’inspiració. El viatge pictòric va començar amb l’art de carrer, el muralisme popular i els grafits que esquitxen algunes parets de la vila, “un art temporal que s’ha de veure en el moment”, va dir Pinyot.
Tot seguit, el ponent va recordar que com en el cas dels grafits, sovint l’art és efímer perquè no s’han avesat esforços per conservar-lo o perquè es destrueix com a protesta o en un context com la guerra. A Castellar, es van cremar diversos retaules com el de la parròquia de Castellar Vell, o fonts d’informació com l’arxiu parroquial. De fet, Pinyot va explicar que des de Cal Meima estan promovent la reproducció del retaule del Martiri de Sant Esteve que va pintar Jaume Serra, però amb les mans i l’estil del pintor castellarenc Joan Mundet, un dels protagonistes de la xerrada. Pere Borrell també va veure desaparèixer entre les flames bona part de les obres que va pintar.
El conferenciant es va centrar a recordar anècdotes dels pintors però sobretot a mostrar les seves obres, amb un carrusel de diapositives que va abastar figures com Josep Juliana, Lluís Mateu, Santiago Gorina i Miquel Pou, però també artistes més contemporanis com Josep Boadella conegut com el noi de Cal Gurri, Simeó Caba, Joaquim Miralles, Alfons Gubern o Raimon Roca, de qui recentment s’ha inaugurat un museu virtual de la seva obra.
Justament, Pinyot va reivindicar un museu d’art local per preservar les obres d’aquests artistes que van fer fortuna, no només a Castellar, sinó també a Itàlia o França, que els van acollir i valorar pel seu talent indiscutible. És el cas de Xavier Caba, que Pinyot va descriure com un artista “complet”. Dibuixant, pintor i fotògraf que va viure a París uns anys prolífics en l’àmbit de l’art. Joan Gibernau, Simfonós Aguilar, Pere Marra o Lluís Valls Arenys. Desenes i desenes de pintors van desfilar a la pantalla gran de l’Auditori, fins a arribar a la generació més recent d’artistes locals. Menció especial per a Pepa Beotas, en totes les seves èpoques artístiques amb un misticisme que convida a la introspecció, però també a Antoni Costa, per la seva obra generosa que va captar l’essència d’una generació.
Finalment, la passejada pels llenços va obrir una finestra a les creacions de Montse Serna, Esteve Prat, Marta Llobet, Domènec Triviño, Daniel Rocavert, Joan Lleixà o Marcel·lí Calsina.
