Personatges centenaris de la cultura

Aquest 2023 es commemoren diversos centenaris de personalitats que han deixat la seva empremta i llegat en l’àmbit de la cultura del nostre país. Des de L’ACTUAL fem una tria amb una certa visió i interpretació castellarenca.

Antoni Tàpies 

Se celebren 100 anys del naixement d’Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 1923 - 2012), pintor, il·lustrador i escultor. La seva obra va partir d’un realisme que plasma en composicions i retrats; va seguir per un surrealisme influït per Miró i Klee, i va arribar a l’abstracció onírica i les superfícies amb incisions, essent un dels màxims representants de l’informalisme. El pintor local Enric Aguilar va tenir ocasió de saludar Tàpies a Sabadell, quan l’artista barceloní va crear la campana que, encara ara, segueix al Racó del Campanar de la ciutat veïna. “També guardo alguns gravats originals”.  Tàpies va deixar obra gràfica i llibres de bibliòfil. Va fundar Dau al Set amb Joan Brossa i va il·lustrar cartells amb paraules de gran format, sovint, amb referències antifranquistes o sobre Catalunya i les quatre barres.

Segons Aguilar, “Tàpies era un gran pintor, gravador i escultor”. Va treballar amb l’anomenat ‘art pobre’, “aprofitant les deixalles, el que ningú volia, per a transformar-ho en art”. En el sí de l’abstracció, Tàpies sempre aportava informació: “les creus, els ulls, les ratlles, els números”, afegeix el pintor castellarenc. En aquest sentit, Tàpies sempre havia estat un artista molt reflexiu, “li encantava la filosofia zen”, i sempre que utilitzava materials feia referència a un missatge. “Per exemple, amb els vernissos sempre feia referència a les abelles, a la mel”.

Sempre de traç fort, vigorós, “posa les coses al lloc que toquen, aconseguint una obra molt equilibrada compositivament”.  Aguilar diu que, precisament aquest traç fort és el que sempre li ha interessat del pintor, “que ha estat un dels meus grans referents”. A més, la seva obra sempre té un missatge. “Té un llenguatge propi, molts pocs artistes ho tenen, això”. 

El Noi del Sucre

Aquest 2023 també es commemora el centenari de la mort de Salvador Seguí i Rubinat, el Noi del Sucre (Tornabous, 1886 - Barcelona, 1923). Va ser sindicalista i dirigent obrer, considerat un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista a Catalunya a principis del segle XX. El sobrenom del Noi del Sucre li ve donat del costum de menjar-se els terrossos de sucre que li servien als bars amb el cafè.

Pintor de professió, Seguí era partidari d’educar la classe treballadora per fer la revolució social contra el capitalisme. Va presidir l’Ateneu Sindicalista i va promoure la creació de Solidaritat Obrera. Va defensar la unificació dels obrers d’Espanya, tot i mantenir el catalanisme. Seguí va ser elegit secretari general de la CNT i va projectar la creació d’un partit polític obrer d’àmbit català, una iniciativa que no va ser ben rebuda per sectors anarquistes ni per la Federació Patronal. Va ser empresonat i assassinat a Barcelona. Els autors del delicte mai van ser detinguts.

Al centre, el més alt, Salvador Seguí, el Noi del Sucre. ||  CEDIDA

Rosa Sensat

Es commemoren 150 anys del naixement de Rosa Sensat i Vilà (Masnou, 1873 - Barcelona, 1961). Va ser mestra i pionera de la renovació pedagògica i promotora de la formació de les dones. Es va interessar per nous models pedagògics que s’estaven desenvolupant a Europa. Va ser la primera directora de la secció de nenes de l’Escola de Bosc, va participar en la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya i va dirigir el Grup Escolar Milà i Fontanals. Per la seva ideologia progressista i pel seu catalanisme, durant la dictadura va ser forçada a la jubilació.

Josep Vallverdú

L’any 1923 naixia a Lleida Josep Vallverdú i Aixalà. Encara viu, és un dels pocs  intel·lectuals que haurà pogut celebrar el seu centenari. Filòsof, catedràtic d’institut i escriptor de llibres infantils destacats, com Rovelló o El vol del falcó, entre d’altres, Vallverdú també és autor de reportatges per a adults. Té obra poètica i ha estat reconegut amb el premi Ramon Fuster a la tasca pedagògica, la Medalla d’Or de la Universitat de Lleida, el premi Trajectòria, el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptor en Llengua Catalana i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.

Lluís Domenech i Montaner

Se celebren 100 anys de la mort de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1949 - 1923). Va ser arquitecte, polític, historiador, il·lustrador i dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres.  Com a arquitecte, va desenvolupar un estil innovador, amb maó vist i ferro forjat, amb decoració de ceràmica policromada i temes florals que el situen a l’avantguarda de l’arquitectura de la seva època. És una de les figures destacades del modernisme.  En l’àmbit cultural, va presidir els Jocs Florals de 1895 de l’Ateneu Barcelonès i va ser membre de l’Acadèmia de Bones Lletres. Va col·laborar amb les publicacions punteres del moment. En l’àmbit polític, va ser membre de La Jove Catalunya, va presidir la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista. Va ingressar a la Lliga Regionalista  i al Centre Nacional Català.Posteriorment, va abandonar la política per a dedicar-se a la recerca històrica i arqueològica. 

Fabià Estapé

Una altra celebració és la del centenari del naixement de Fabià Estapé i Rodríguez (Portbou, 1923 - Lleó,  2012). És considerat l’introductor a Espanya dels estudis dels economistes Joseph Shumpeter i John Kenneth Galbraith. Va estudiar dret i va ser nomenat professor d’Història econòmica de la UB, on va ser catedràtic i degà. També rector en dues ocasions, a la UB. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de la Fundació Juan March pels seus estudis de desenvolupament econòmic espanyol. Té la Creu de Sant Jordi, el Premi Rei Jaume I d’Economia, la Legió d’Honor pel Govern francès i la Creu d’Alfons XI el Savi, entre d’altres.   Militant del PSUC i membre de CCOO, també va ser comptable de la directiva del Futbol Club Barcelona i vicepresident d’ENHER.