‘Adeu, Jane!’ tanca la gira a Castellar

Adeu, Jane! és l’obra programada per aquest dissabte a la Sala de Petit Format de l’Ateneu, en doble sessió (18 h i 20.30 h). És una història nascuda d’una experiència personal de la directora, autora i actriu Clara Moraleda que combina humor, emoció i reflexió. L’obra reflexiona sobre l’acceptació del propi cos, la pressió estètica i la manera com la societat jutja l’aparença física.

La història segueix la Mariona, una noia de disset anys que ha d’afrontar l’extirpació d’un pit malalt. Durant una ressonància magnètica prèvia a l’operació, l’espectador entra en el seu imaginari a través de dos alter egos, i des d’allà coneix les seves pors, els dubtes i les inquietuds davant d’un canvi que afectarà la seva relació amb el cos.

Moraleda explica que va començar a escriure l’obra el 2020, quan tenia un grup d’alumnes de teatre que volia representar una peça en què tothom tingués protagonisme. Al mateix temps, ella havia de passar per una nova intervenció quirúrgica, una experiència que va inspirar el text. “Al principi, el projecte no tenia cap mena de projecció ni res, era un taller de classe, i de cop va anar creixent fins a fer-se professional”, recorda ella mateixa.

L’edat de la protagonista és un element central del relat. “A 17 anys, a l’adolescència, la nostra validació passa per l’acceptació del nostre cos”. En aquest moment de construcció de la identitat, perdre una part del cos tan sexualitzada i estereotipada com els pits pot generar una gran inseguretat.

L’obra mostra com la Mariona transforma la seva mirada a través de les persones que l’envolten i descobreix que els altres poden veure amb naturalitat allò que ella viu com un desastre. “De vegades, és com ens fa por que pensin els altres de nosaltres mateixos”.

Tot i abordar una situació delicada, Adeu, Jane! defuig el dramatisme i incorpora l’humor com una manera d’apropar-se a l’experiència. “Jo soc zero dramàtica una mica. M’agrada molt fer humor de les coses perquè, si no, ens enfonsem tots en la misèria”.

Aquesta perspectiva també ha permès que persones que s’acostaven a l’obra amb recel perquè havien passat per situacions semblants en sortissin amb una percepció diferent. “Han arribat a veure les coses d’una altra manera i ens ho han dit així i això, per a mi, ha sigut el màxim èxit d’aquest projecte”.

El muntatge vol qüestionar la pressió estètica que sovint acompanya els processos de malaltia. Moraleda reivindica la necessitat de poder viure aquests moments sense haver de respondre als cànons de bellesa.

L’autora considera que haver pres distància de la seva pròpia experiència ha estat clau per portar-la al teatre. “Aquest drama era meu, però ara el represento”. En aquest sentit, alerta de la dificultat de convertir les experiències personals en material escènic quan encara són massa recents. “Penso que no hem d’anar a veure teràpies”, afirma, i defensa que el temps li ha permès abordar la història des d’un lloc més serè.

L’obra, que compta amb la interpretació de la mateixa Clara Moraleda, al costat de Joana Roselló i Mariona Mas, posa en valor l’empatia i la sensibilitat en les relacions personals.

L’autora també destaca especialment la resposta d’alguns espectadors joves davant del personatge masculí de la peça, que fa costat a la protagonista des de la sensibilitat. “És aquest personatge masculí que és sensible, empàtic, que dona una visió i que acompanya”.

Més enllà de la funció, Moraleda valora especialment els vincles que s’estableixen amb el públic. Recorda, per exemple, el cas d’una dona que, després de veure l’obra, li va voler ensenyar la cicatriu: “Necessito ensenyar-te-la per reconcilar-m’hi, em va dir”. Per a Moraleda, aquesta mena de trobades mostren la capacitat del teatre per generar empatia entre persones que no es coneixen.

Després de la funció a Castellar, hi haurà un col·loqui posterior amb Clara Moraleda moderat per la castellarenca Sònia Gatell, que permetrà aprofundir en les qüestions que planteja l’espectacle. Per a l’autora, aquest espai de conversa és una de les parts més valuoses de la proposta. “M’encanta que el teatre serveixi per reflexionar i per crear debat i per vincular-se també amb el social”, conclou. Amb la representació a Castellar, Adeu, Jane! també posa punt i final a la seva gira.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara