Pep Plaza: “Faig més de 50 personatges diferents”

· Quines característiques té aquest espectacle?

En aquest espectacle estic jo sol, és una obra amb argument, de principi a final, i és una història d’autoficció. Hi ha una part de vivències meves i molts personatges reals, i una altra part de ficció. És la història d’un home que es transforma en altres, els substitueix, i es fa passar per ells d’una manera consentida.

. En què es diferencia dels espectacles que has fet fins ara?

Fins ara, havia fet un tipus d’espectacle que era un monòleg interactiu, en què jo tenia escapatòries contínuament, hi havia molta part d’improvisació i cada dia i a cada lloc on actuava era diferent, era més xou que no pas obra de teatre. Aquí, de bracet de Pere Angles, que m’ha dirigit i amb qui hem escrit el text a quatre mans, intentem recuperar els meus inicis de teatre. Jo vaig començar a la Sala Cabanyes de Mataró, i des que faig espectacles pel meu compte, ja mai més he fet obres de text. En aquest cas, es tracta d’una obra tancada i em ve de gust fer-la, és una cosa diferent. Només amb el gest i el cos vaig canviant de personatges i tinc diàlegs. Ara m’he posat a disposició d’una direcció i crec que ho hem encertat, la gent veurà un Pep Plaza fent coses diferents que habitualment. No m’han dirigit mai al teatre, a la televisió, sí.

· Quants i quins personatges “substituiràs” a l’obra?

Faig més de 50 personatges diferents durant el transcurs de l’hora i 35 que dura l’espectacle. Hi apareixerà Xavier Sardà, Joan Pera, Boris Izaguirre, Quim Masferrer, Pep Guardiola, José Luís Rodríguez Zapatero, el rei emèrit, el rei Felip V, el president Pujol, Justo Molinero, Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina, Lluís Llach, Ferran Adrià, Alberto Chicote, Karlos Arguiñano, Nando Jubany, i també tres dones, Carme Ruscalleda, una cantant d’òpera que es diu Fiorella i la periodista Glòria Serra, que no imito massa bé encara però que també faig.

· Què en pensen de les imitacions, els individus que imites?

A tots els fa molta il·lusió, per sort, perquè sempre ho tracto amb molt respecte, per això m’he guanyat la seva simpatia. Per exemple, Joan Pera (el de debò) hi té un paper. Ens coneixem de fa molts anys, perquè també va passar per la Sala Cabanyes, també els seus fills. És real i em truca per telèfon i jo parlo amb ell, amb veu de Pera. Imagina’t Pera vs Pera, dos Pera parlant alhora! També hi ha un personatge secundari, a l’obra, i és l’Espartac Peran, amb qui som amics de fa anys. Ell és qui m’engresca a fer de substitut.

· T’acompanyes d’attrezzo?

Sí, aquesta vegada porto una escenografia que es munta i desmunta. És un banc, que alhora és un sofà, una chaise-longue, un cotxe, una cabina telefònica, un armari, un llit... També porto efectes de llum. I hi ha una pantalla on es projecten imatges i jo hi interactuo. També hi ha trucades de telèfon gravades, de personatges reals, i jo parlo amb ells, i també hi ha interacció amb el públic.

· Fins i tot hi apareix la teva família, en alguns moments?

Sí, és un espectacle molt personal perquè hi col·labora la família. Hi surten fotos, i ma mare hi fa un cameo. Cada vegada que vaig a fer l’espectacle en algun teatre m’acompanya la família, i això és molt entranyable.

· Per què tries l’humor com a gènere per al teu espectacle?

L’humor és el que m’agrada més. També he fet drama, fins als 27 anys, però m’agrada més l’humor blanc, el que és per a tots els públics, m’hi sento molt a gust. Ja m’agradava de petit, això de fer riure la gent. Ara, això sí, segueixo un text, no faig improvisació com en altres espectacles anteriors.

·  Resumeix-nos ‘El substitut’ en cinc conceptes

Imitacions, posada en escena, interacció amb el públic i dramatúrgia (que marca la diferència respecte a espectacles anteriors).