L’Arxiu Municipal custodiarà el fons documental i l’Arxiu d’Història, el fons arqueològic i de col·leccions privades
Aquest mes de novembre, s’ha fet realitat un trasllat històric, un pas necessari per a la supervivència del fons documental i patrimonial del municipi. Aquest ha estat un objectiu i, alhora, una reclamació del Centre d’Estudis Castellar - Arxiu d’Història (CECV-AH) a l’Ajuntament, entitat que fins ara custodiava el fons documental, format per gairebé 750 caixes. “Estava en perill perquè l’edifici no reuneix les mesures de seguretat que garanteixin un idoni estat de conservació de material tan fràgil com és el paper”, afirma la junta del CECV-AH.
Un cop fetes les reunions pertinents entre l’entitat i el consistori, i havent arriba a un acord, el que es va fer a principis d’aquest 2023 va ser una identificació, valoració i descripció del fons documental existent, una tasca que es va encarregar a l’empresa especialitzada en tractament arxivístic Vidimus S.L. “S’ha posat ordre, abans que fos massa tard, a tota una sèrie de documentació que era a l’Arxiu d’Història”, diu Yolanda Rivera, primera tinent d’alcalde. “Hi ha documentació de molt valor i antiga, com la de Can Juliana, que arriba fins al 1450”, segons el CECV-AH. “Es creia important recuperar-la per evitar el seu deteriorament, saber què hi havia allà i classificar-ho”, assevera Rivera.
Es va fer un diagnòstic per valorar la complexitat, naturalesa, estat de conservació i relació amb el municipi de Castellar d’aquesta documentació. “Hi ha documentació important, que dona molta informació sobre Castellar del Vallès”, diu Rivera. “Són documents que reflecteixen aspectes de la vida associativa, empresarial, política, esportiva i municipal”, segons la junta del CECV-AH.
Les reunions entre Centre d’Estudis - Arxiu d’Història i Ajuntament van continuar per tal de buscar un lloc idoni per la documentació en el moment del seu retorn, prevista inicialment per al mes de juliol del mateix any. Es va valorar que, dels espais municipals disponibles, l’Arxiu Municipal era el més idoni per salvaguardar el fons.
Es van traslladar 742 unitats al local de Vidimus, a Barcelona, per tractar la documentació. Un cop tractada, descrita, ordenada i classificada, ha tornat a Castellar en 686 capses finals.
El quadre de fons s’agrupa en fons municipal, fons d’entitats (CEC, UEC, CAC i altres entitats esportives, Ateneu Castellarenc, Cor Castellarenc, Grup Pessebrista, La Farga, etc), fons d’empreses (Fusteria Girbau, Serveis Funeraris Torra, Vídua Tolrà, etc), fons personals i familiars (d’Albert Antonell, Jordi Garrós, Òssol-Mañosa, Joan Cortiella, Paquita Antonell, etc), fons patrimonials (de Can Juliana, família Ribatallada, etc), fons religiosos (Parròquia de Sant Esteve), fons fotogràfics (Jordi Garrós, Josep Farré, etc), hemeroteca i biblioteca, i col·leccions i recopilacions privades.
La documentació s’ha inventariat segons el sistema actual d’arxius. “Era convenient disposar d’una eina sintètica per facilitar l’accés públic a la informació del fons”, diu el CECV-AH.
Capses que eren a l'Arxiu d'Història i que ja són a l'Arxiu Municipal. ||M. A.
Dos arxius, un fons
A partir d’ara, el Centre d’Estudis de Castellar, a més de generar activitats relacionades amb el patrimoni com els itineraris, exposicions, la publicació anual de la revista de recerca ‘Plaça Vella’, els premis de Batxillerat i el projecte CINAC (Centre d’Interpretació del Nucli Antic de Castellar), “seguirà custodiant el fons arqueològic de les diverses donacions de particulars, la biblioteca personal del Joan Arús, la biblioteca de llibres i col·leccions de revistes de temàtica històrica i associativa, així com també la documentació digitalitzada d’arxius privats i patrimonials”.
