Pas a Pas, quinze anys fent camí

La Coral Pas a Pas celebra 15 anys d’història, una trajectòria que ha anat creixent i que ha convertit la música coral en un espai de trobada, participació i expressió.

La iniciativa va néixer com un projecte de pràctiques de Clara Martí, que va estudiar Educació Social. El que havia de ser una experiència puntual va acabar convertint-se en un projecte que, quinze anys després, continua actiu i amb ganes de seguir avançant. “Va ser el meu projecte de pràctiques de la carrera”, diu Clara Martí, la directora de la Coral Pas a Pas.

En aquell moment, cap de les propostes que li oferien acabava d’encaixar amb el que buscava i va ser a través de les tècniques de l’Ajuntament Maria José Lomas i Conxita Luna que va sorgir la possibilitat de posar en marxa una coral vinculada al món de la diversitat funcional. “Em van dir, ostres, t’hi atreviries? Per què no? I neix d’aquí”.

En aquell moment, el projecte encara no tenia ni tan sols el nom de Pas a Pas. Va començar vinculat a l’Ajuntament i a diverses entitats relacionades amb la diversitat funcional, d’on provenien bona part dels cantaires. Amb el temps, el grup es va constituir com a entitat.

Actualment, la coral compta amb una trentena de cantaires, una xifra que varia al llarg del curs. Martí els dirigeix i treballa amb tres grups diferenciats, cadascun assaja una hora a la setmana i té unes necessitats i un nivell diferents. Precisament aquesta diversitat “és una de les característiques que considero essencials del projecte”.

La directora, amb els anys, ha canviat la seva manera d’entendre el concepte d’inclusió. “Jo no trobo que Pas a Pas en si sigui un projecte inclusiu”, assegura Martí. Afegeix que “el més important és que les persones que hi participen trobin un lloc on venir a cantar que potser no trobarien en altres corals”.

Fa cinc anys, coincidint amb el desè aniversari, Pas a Pas va incorporar una coral infantil. Els concerts, els assajos conjunts i algunes trobades permeten que els grups coincideixin i treballin plegats “i llavors sí que hi ha un punt inclusiu aquí, però això no ens passa cada divendres”. La separació dels grups durant els assajos permet, precisament, adaptar el treball a les necessitats de cadascú.

La coral també ha anat incorporant músics en directe, una experiència que Martí considera enriquidora en tots dos sentits. “Sempre dic que els músics ens fan un favor a nosaltres, però crec que per ells també és un regal”, apunta. Són músics acostumats a treballar en altres contextos i que, quan arriben a Pas a Pas, han d’adaptar-se a una altra manera de fer música. “La música també és això”.

El compromís dels cantaires és un altre dels reptes que es proposa Martí. La coral assaja una hora a la setmana, una per a cada grup, per això la constància és important. “Si hi ha algú que no hi és, això trontolla”. La directora reconeix que mantenir aquesta regularitat no sempre és fàcil, especialment tenint en compte les circumstàncies personals de cadascú.

Tot i això, el projecte ha aconseguit mantenir-se durant quinze anys i compta amb cantaires que encara hi són des de l’inici.

Els aniversaris també serveixen, segons Martí, per prendre consciència del camí recorregut i també dels avenços aconseguits. “Estem fent coses que era impensable fer fa cinc anys”.

El concert de celebració dels 15 anys tindrà lloc el 27 de setembre, a les 18 h, a l’Auditori Municipal Miquel Pont. L’espectacle se centrarà en els cantaires de Pas a Pas, sense altres participants com ballarins o trapezistes que hi ha hagut en altres ocasions, i comptarà amb músics en directe: un pianista, un guitarrista, una trompetista, un violinista i un bateria. “Aquest concert dels 15 anys se centra bàsicament amb l’essència de Pas a Pas, que són ells”, segons Martí.

Una de les novetats serà l’estrena d’una cançó creada expressament per a la coral per Roger Pedrós. “Li vam demanar que en fes una cançó i li vam donar quatre pinzellades sobre el que volíem transmetre”. El resultat fuig del concepte més explícit d’inclusió. “El que diem a la cançó és que nosaltres venim aquí, cantem, som nosaltres i ja està”.

Més enllà del concert, la directora reivindica que encara queda camí per recórrer perquè Pas a Pas sigui present en més àmbits de la vida cultural de Castellar del Vallès. “Sempre ens acaben trucant i ens demanen col·laboració gent del nostre col·lectiu”. En aquest sentit, reivindica que es tingui en compte la coral Pas a Pas també quan no hi hagi l’objectiu de parlar de salut mental.

Entre d’altres, Martí recorda la proposta que els va fer la Coral Xiribec, amb la qual van fer una actuació conjunta. Per a la directora, aquell gest és una mostra del que hauria de ser la inclusió. Una inclusió que, més que un objectiu abstracte, consisteix a comptar amb les persones i les entitats de Castellar per a les activitats quotidianes. “Som així i no cantem per la inclusió, cantem perquè volem. Perquè ens agrada cantar”.

El que queda clar és que quinze anys després, la Coral Pas a Pas continua avançant, sempre fidel al seu nom. “Pas a Pas va ser el meu primer fill quan vaig acabar la carrera i ara és un fill compartit, i seguim”, diu Martí. Un projecte que, malgrat les dificultats, continua picant pedra, superant reptes i buscant l’espai on fer sentir la seva veu.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara