L’Auditori obre la temporada amb ‘Permagel’

La temporada estable d’espectacles de l’Auditori Municipal Miquel Pont arrenca aquest divendres 25 a les 20.30 h amb Permagel, una producció de Dagoll Dagom basada en la novel·la homònima d’Eva Baltasar, publicada l’any 2018 per Club Editor.

L’espectacle, protagonitzat per Maria Rodríguez i dirigit per Victoria Szpunberg, arriba a Castellar a gràcies a l’adaptació signada per la mateixa Szpunberg i Albert Pijuan. Aborda amb humor negre i intel·ligència temes com el desig lèsbic, el suïcidi i la maternitat, desafiant la família, l’amor romàntic i, fins i tot, la mateixa idea de supervivència.

La veu de Baltasar és poètica i feridora, i vol trencar el permagel simbòlic que la manté allunyada de la vida.

Convertir en teatre una novel·la centrada en el món interior de la protagonista ha estat un dels principals reptes del procés d’adaptació. “És una novel·la poc teatral, en el sentit que és tot una mena de monòleg interior del personatge”, explica Pijuan, escriptor, dramaturg, traductor i encarregat de l’adaptació de Permagel.

La seva tasca ha consistit a reelaborar el text: “La idea era fer una bona remenada a la novel·la, però just per arribar a aquest mateix núvol essencial que intenta fer-nos o comunicar-nos”.

L’adaptació manté bona part de l’essència del text de Baltasar, però també incorpora canvis per convertir els pensaments, records i especulacions de la protagonista en accions teatrals. “La part important de la història és el món interior del personatge, però li vam haver de crear un argument perquè fos més digerible durant l’hora i poc que dura l’obra”, reconeix el dramaturg.

Un dels elements que Pijuan considera essencial és conservar l’humor de la protagonista, un humor sarcàstic i fosc que, més que una mostra de cinisme, funciona com un mecanisme de defensa. “Hi ha un tipus d’humor, moltes vegades un humor negre, que es fa servir com a cuirassa o com a forma de no sortir malferits del fet de viure”.

Aquesta mirada també permet aprofundir en un personatge que, d’entrada, pot resultar incòmode, però que va mostrant les seves fragilitats a mesura que avança la història.

Maria Rodríguez va ser des del principi l’actriu escollida per interpretar la protagonista. La relació professional entre l’actriu i Szpunberg es remunta als anys d’estudis de Rodríguez a l’Institut del Teatre. “La Victòria va dir ‘ho faig només si ho pot fer la Maria. Era la primera i única opció’”, recorda Pijuan. Per al dramaturg, la connexió entre actriu i personatge es va fer evident des de la primera lectura del text: “Hi ha hagut una mena d’alineació, connexió entre personatge i actriu que va funcionar”.

L’adaptació també ha comportat una depuració de l’estil literari de la novel·la. “Hem fet com un exercici de purga de l’estil perquè fos una mica menys literari, perquè funcionés millor a escena que al paper”, afegeix Pijuan.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara