DSC00087_1440x961
Isidro Planas Riera va néixer al carrer de les Roques, 19. || M. A.
22/04/2020 Cultura
Nova pista d’un castellarenc víctima dels camps nazis

La història d’Isidro Planas Riera s’ha conegut gràcies a la publicació als Arxius Arolsen de milions de nous documents de perseguits pel III Reich

 

Marina Antúnez

Els Arxius Arolsen, el Centre Internacional sobre la Persecució Nazi (abans, ITS - Servei de Rastreig Internacional) que està situat a Hesse del Nord, Alemanya, ha publicat aquesta setmana passada un total de 30 milions de documents originals digitalitzats sobre les víctimes de la persecució nazi. Es tracta de la col·lecció històrica més completa que ha existit fins ara i està disponible des de dimarts 14 d’abril. El projecte digital compta amb informació de 21 milions de persones víctimes de treballs forçats, deportacions i camps de concentració i extermini. També inclou llistes de persones obligades a traslladar-se als camps de concentració i guetos de l’antic Imperi alemany, Àustria, Bohèmia i Moràvia.


Entre els noms que s’han fet públics a Arolsen, hi ha el del castellarenc Isidro Planas Riera. L’Actual ha pogut esbrinar alguns detalls del seu recorregut en vida, tot i que encara hi ha buits per omplir i diverses hipòtesis possibles obertes, especialment, sobre el seu destí final. D'entrada, en un dels cinc documents digitalitzats dels Arxius Arolsen consta que l'Isidro va néixer el 21 de desembre de 1909. Segons aporta el Padró Municipal d'Habitants de l'any 1917 de Castellar del Vallès, l'Isidro Planas Riera va néixer al carrer de les Roques, 19, de Castellar del Vallès, després que els seus pares hi haguessin anat a viure un any abans, el 1908. Era el quart de set germans: Baldomero, Matilde, Maria, Mònica, Joaquima i Teresa. L'Isidro es trobava, per edat, entre la Maria i Mònica. Els seu pare es deia Juan Planas Martí, era natural de Serrat (Girona), pagès i tenia 50 anys l'any 1917, segons el padró. La mare es deia Josefa Riera Pi, era de Matadepera i tenia 39 anys l'any 1917. Segons el testimoni de la castellarenca Antònia Ferrer Voltà, qua actualment viu a la residència de l'Obra Social Benèfica, "l'any 1923 casa del carrer de les Roques va passar a ser propietat dels meus pares, Josep Ferrer Oliver i Teresa Voltà Tubert", on ella va néixer aquell mateix any.


Segons apunten els Arxius Arolsen, l’Isidro va treballar de forner. Si bé en un dels documents recuperats consta que l’any 1936 treballava per J. Vignas, la recerca que fins ara ha fet L’Actual no pot confirmar, de moment, que es tractés del Forn Viñas. Testimonis vius de l’època o familiars directes que s’han pogut entrevistar fins ara no recorden cap senyor amb el nom de Planas Riera.


Tampoc no s'ha pogut determinar - i fins que l'Arxiu Municipal no reobri les portes acabat el confinament no es podrà fer la recerca -  si l'Isidro va ser soldat voluntari o hi va anar per lleva. "No s'han pogut mirar les quintes, de moment, perquè tenim l'Arxiu tancat i estan allà", diu l'arxivera Sílvia Sáiz. El que sí que sabem és que del 1936 al 1939 va servir com a soldat republicà durant la Guerra Civil, on sembla que feia de conductor. De l'any 1939 al 1940 va ser capturat a Saint-Dié-des-Vosges, a França, i va ser fet presoner de guerra per l'exèrcit alemany. L'any 1942 va ser enviat a un camp nazi a Konigsberg (Prússia), on hi va ser fins al 1945.  De l'any 1945 al 1946 va ser intern d'un campament de presoners a Odessa (URSS). El 1946 va ser traslladat a Mehrerau (Bregenz), a Àustria. L'últim document que es troba custodiat als Arxius Arolsen cita l'Isidro en data del 13 de juliol de 1948, al camp de Lager Worhloster, a Vorarlberg (Bregenz), Àustria. Solter, almenys fins a l'any 1948, però no consta la data de defunció, per la qual cosa s'obria la hipòtesi que hagués seguit viu i refet la seva vida.

 

Aquest és un dels cinc documents que els Arxius Arolsen han digitalitat referida a Isidro Planas Riera. || Arolsen Archives

Aquest és un dels cinc documents que els Arxius Arolsen han digitalitat referida a Isidro Planas Riera. || Arolsen Archives

 

L'Actual ha pogut saber que l'Isidro Planas Riera va morir el 21 d'agost de 1972. S'ha pogut contactar amb la descendència de l'Isidro, a través del seu net Jérôme Isidro Planas, que viu encara a Bregenz. Gràcies al seu testimoni, sabem que l'Isidro va tenir tres fills: la Christiana, la Maria i el Wolfgang Planas. Tot i que el Jerome no recorda l'avi, la seva mare Christiana sí que afirma que l'Isidro era el seu pare. "El seu nom ja no és Planas perquè es va casar, però es deia Christiana Planas", ens explica el Jérôme. També afegeix que "jo vaig mantenir el cognom perquè és l'última descendència masculina". Jérôme ens completa la informació i ens explica que té una tieta, la Maria Planas, que ara es diu Maria Gehrer, i que el seu oncle es deia Wolfgang Planas, "i que malauradament va morir de càncer fa més de 20 anys", però que va tenir dues filles, la Nadine Planas i la Ines Planas. Des del setmanari hem comprovat que, a Bregenz, també hi ha altres persones amb el cognom Planas.

 

Jérôme Isidro Planas.

Jérôme Isidro Planas, net d'Isidro Planas Riera. || CEDIDA

 


Si hi ha alguna persona que recordi el nom d'Isidro Planas Riera els agraïrem que contactin amb L'Actual. Si hi ha persones interessades en fer la consulta dels documents aportats pels Arxius Arolsen sobre ell pot clicar en aquest enllaç https://arolsen-archives.org/en/search-explore/search-online-archive/ i fer la recerca per "Castellar" o per "PlanasRiera".

 

La importància dels Arxius Arolsen


Com a part del Patrimoni Documental Mundial, l’objectiu de l’arxiu més gran sobre les víctimes de la persecució nazi és el de ser accessible a tantes persones com sigui possible i és per això que els Arxius Arolsen publiquen cada vegada més les seves troballes en línia. La gran fita d’aquests arxius per poder comptar amb aquesta gran quantitat de documents ha estat la inclusió de la documentació Memòria del Món de la Unesco. Molts dels documents publicats estan indexats pel nom de les persones afectades i pels llocs on van succeir els fets. A més del detall d’alguns registres d’especial interès - sobretot, pels historiadors - inclou fins i tot llistes d’objectes personals que els nazis van substraure a les seves víctimes. Es prioritza la consulta d’aquells documents que tenen un especial interès públic, com els que fan referència als camps de concentracio i guetos. Es poden fer cerques sobre les marxes de la mort mitjançant mapes, per exemple.


Els nazis van fer tot el possible, cap al final de la Segona Guerra Mundial, per esborrar el rastre físic dels seus crims, però es van veure superats per la burocràcia, i no van poder desfer-se de tota l’evidència escrita. L’any 2006, l’acord d’onze països va determinar obrir un ampli arxiu dels documents sobre l’Holocaust. El Servei de Rastreig Internacional (ITS), l’actual Arxiu d’Arolsen, va obrir així els arxius amb els documents sobre victimes nazis.


El projecte de digitalització va arrencar el maig del 2019 quan l’organització va publicar 13 milions de documents a Internet. Gràcies al recolzament tècnic del centre Mundial de Commemoració de la Shoá (Holocaust) Yad Vashem, s’ha seguit ampliant la col·lecció online.  

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris