La celebració del Dia de la Música va aconseguir omplir d’espectadors la plaça d’El Mirador
Què tenen en comú ‘Yellow’ de Coldplay, ‘L’havanera del Vallès’ de Vicenç Olivé, ‘Tornarem’ de Lax’n’busto i ‘Sant Martí del Canigó’ de Pau Casals? Totes aquestes peces es van poder escoltar en directe, dissabte passat en una plaça d’El Mirador que feia goig, plena d’espectadors. Era la festa del Dia Mundial de la Música, un esdeveniment que any rere any s’organitza amb gran èxit de convocatòria però també a nivell artístic perquè els grups i corals participants hi posen d’il·lusió i, per sobre de tot, talent.
Com que el sol encara castigava quan van arrencar les actuacions, una part del públic es va haver de moure a la recerca d’ombres mentre alguns eren capaços d’aguantar la solanera per no perdre perspectiva de l’escenari per on van desfilar una desena d’entitats musicals. Justament, l’arrencada va ser força espectacular gràcies a la JOCVA. La Jove Orquestra de Castellar d’Acció Musical, integrada per una vintena de músics i sota la direcció de Carles Miró va interpretar Sant Martí del Canigó, una de les obres de Pau Casals incloses al programa per recordar la figura del compositor i violoncel·lista català, qui va ser el fil conductor de les actuacions del Dia de la Música.
En aquest sentit, la presentadora i animadora de l’acte Rosa Fité va explicar algunes històries al voltant de la magna figura de Pau Casals. Com aquella anècdota de l’any 1895, quan un jove Pau Casals de només 18 anys va viatjar a Bèlgica amb una beca de la reina Maria Cristina i una carta de recomanació per al Conservatori de Brussel·les. Allà, un professor de violoncel de prestigi anomenat Édouard Jacobs el va menystenir sense haver tingut la deferènica d’escoltar-lo tocar. Quan finalment ho va fer, Jacobs es va disculpar i li va obrir les portes del conservatori però Casals Casals va agrair l’oferta, va fer una salutació freda i va rebutjar entrar al conservatori, fet que li va costar perdre la beca.
Històries com aquesta van servir per anar fent canvis en l’escenari on es succeïen tastos musicals de combos com SoRock de Llum a Escena i Espaiart, les corals Xiribec i Pas a Pas, l’Olivera, DiVersions, Aires Rocieros, el combo jove Canvi de Plans de l’Escola Municipal de Música Torre Balada i el Cor Sant Esteve acompanyat pels cors de petits i mitjans, Atzamares i Kor Ítsia.
Com a final de festa, es va interpretar de forma conjunta el Cànon de la Pau, un cant final per connectar amb els ideals i l’esperit que Pau Casals va defensar al llarg de la seva trajectòria vital i artística.
