El Parlament indulta les dones acusades de bruixeria durant els segles XV i XVII
Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya ha aprovat l’indult de totes les dones acusades de bruixeria a Catalunya entre els segles XV i XVII. L’objectiu del govern català és el de reparar la memòria històrica, dignificar i reivindicar prop d’un miler de dones acusades de bruixeria en aquella època. La notícia de l’indult va coincidir amb l’emissió per TV3 del documental Bruixes, la gran mentida, coproduït per la revista Sàpiens i la cadena catalana.
A Castellar del Vallès, tres van ser les dones condemnades i, almenys una d'elles penjada, l’any 1619: Violant (Pèlachs) Carnera, Eulàlia Oliveres i Jerònima (Omet) Muntada. “Fent la recerca, vam trobar documents que feien pensar que en aquests judicis s’hi barrejaven qüestions econòmiques, atribuïdes a deutes i embargaments que el batlle volia saldar amb els marits i familiars d’aquestes dones”, diu la historiadora i membre del Centre d’Estudis de Castellar - Arxiu d’Història, Gemma Perich. Coneguda la notícia, Perich també ha volgut posar l’accent en el fet que “el que tocaria és parlar del tema i reivindicar la situació de la dona d’aquella època i fins ara, si l’indult serveix per parlar-ne, està bé”, afegeix Perich.
Ja fa temps, la historiadora va reconstruir el procés judicial de les tres castellarenques acusades de bruixeria pel batlle i la seva cort i se’n va fer una publicació a la Fundació Bosch i Cardellach, en el sí d’una ponència, “i es va publicar un article a la revista ‘Plaça Vella’, on vam fer una petició a l’Ajuntament”. En concret, es va demanar al consistori que es doni a conèixer aquest judici i que es dediqui un carrer a aquestes dones.
La cacera de bruixes al Vallès, també a altres llocs, s’havia atribuït al fet que eren dones sàvies, que feien pràctiques amb herbes remeieres, i se’ls deia bruixes. Després de consultar documents de l’època del tribunal del batlle, que era qui tenia l’encàrrec de fer justícia en nom del senyor del Castell, “vam comprovar que judicis que en principi no tenien res a veure amb les bruixes sí que eren sobre familiars d’aquestes bruixes”. El batlle aprofitava la seva autoritat per passar comptes “d’històries particulars o per a imposar la seva pròpia autoritat”. Molts marits, així queda constatat als documents, no moren sinó que s’organitzen en quadrilles de bandolers i fugen al bosc. “El batlle organitza milícies per anar contra els bandolers i, si no els aconsegueix penjar, penja les dones”.
El Centre d’Estudis de Castellar ha realitzat recentment itineraris per donar a conèixer els fets. També està preparant una càpsula audiovisual per explicar el judici de les dones acusades a Castellar que segurament veurà la llum abans de l’estiu
