L’autora castellarenca acaba de publicar ‘A les ciutats amagades’ amb l’Editorial Rata
Professionalment, és correctora i traductora. És l’autora del llibre ‘A les ciutats amagades’, de l’Editorial Rata. La Natàlia Cerezo, una castellarenca de 33 anys, té una rialla ampla que encisa des del minut zero, una mirada sincera i un tracte humil i, fins i tot, transmet innocència. Acaba de publicar A les ciutats amagades amb l’editorial Rata.
· Em fas cinc cèntims de l’obra que t’han publicat recentment?
El llibre es diu A les ciutats amagades i és un recull de 15 contes que vaig escriure pensant en el moment en què et fas gran. No només els nens són els protagonistes sinó també la gent gran. En qualsevol moment, pots perdre la innocència i convertir-te en un adult més desenganyat.
· Quan fa que escrius?
He escrit sempre. Anava ajuntant les històries que escrivia, relats curts, i el qui havia estat professor de l’institut on jo anava, l’escriptor Josep Lluís Badal, em deixava llibres i m’encoratjava a seguir escrivint. Al meu germà també li passava coses, però a ell no li agrada gaire llegir.
· I com van anar a parar a l’editorial, els teus contes?
Vaig passar el que jo tenia escrit al Badal, i ell ho va passar a la Iolanda Batallé, l’editora de Rata que ell ja coneix bé perquè hi té llibres publicats, amb l’editorial. A ella li va agradar molt el que jo escrivia i va decidir tirar endavant la cosa. La notícia va ser molt desesperada perquè no m’havia plantejat mai publicar.
· Escrivies per a tu, potser?
Era una cosa íntima, això d’escriure. No els deixava llegir a tothom perquè em feia molta vergonya. Els llegia el Badal i també la meva parella, ell em confirmava que tot el que jo deia lligués i s’entengués bé.
· T’hi dediques o t’hi voldries dedicar, a l’escriptura?
Professionalment, treballo de correctora i també faig algunes traduccions. En català, i també alguna cosa en castellà. Vaig estudiar traducció i interpretació. Però d’escriptora no m’hi veig. No m’ho podria plantejar com si fos una feina, seria complicat per a mi, hauria de començar a pensar en els lectors, en què busquen, què volen, i no vull pensar en qui em llegirà sinó en si ho estic fent bé o no. No penso tant en el lector sinó en com puc transmetre alguna cosa.
· De què parlen, els teus contes?
Els temes que tracto són la maduresa, el que sentim, defujo els grans temes com l’amor i la mort - estic d’acord amb el J.Lluís Badal quan diu que són els temes més tocats - , m’agraden els temes més petits. No sóc gens irònica i tracto diferents coses. Tinc alguna història de ciència ficció i tot, però són gèneres complicats, i n’hauria d’aprendre molt, encara!
· Quines són les teves influències?
M’agraden molt els contes americans i suposo que els meus contes s’hi assemblen una mica. M’encanta Alice Ann Munro, Dorothy Parker, Sylvia Plath - encara que no sigui de contes -, Virginia Woolf, Ray Bradbury, n’hi ha tants! Crec que la lectura és fonamental per aprendre recursos a l’hora d’escriure.
· Creus que hi ha ‘postureo’ en el món dels escriptors?
No ho sé, però el que tinc clar és que vull que quan el lector llegeixi no digui “això m’ha passat” sinó “puc entendre aquest personatge”. Es fa massa cas de com s’explica i no tant de què s’explica. Crec que no necessites grans focs artificials per explicar una cosa ben explicada.
· L’escriptor Sergi Pàmies et va dedicar una columna, oi?
Sí, va ser una gran sorpresa per mi i per l’editora! Va publicar un escrit parlant sobre el meu llibre a La Vanguardia. Em va fer molt feliç, volia agraïr-li però, de moment, no he trobat la manera de contactar-hi. Lluís Llort, d'El Punt Avui, també em va fer una entrevsta molt xula.
