El volum inclou 19 relats d'autores que s'inspiren en la relació de les filles amb el pare
L’escriptora castellarenca Natàlia Cerezo ha escrit un relat que s’inclou en un nou llibre titulat T’estimo com la sal, de Viena Editorial, coordinat per la recentment desapareguda Carme Junyent. Es tracta d’un recull de relats breus, escrits per un total de 19 escriptores, que tenen com a eix comú la relació de les filles amb el pare. “Va ser una iniciativa de Junyent, ella, als anys 80, va llegir un llibre d’escriptores angleses que tractava del mateix –la relació de les filles amb el pare– i la va fascinar”, explica Cerezo. Es tracta d’un llibre de l’any 1983 publicat amb l’editorial Virago de Londres.
Junyent va voler repetir l’experiència de traslladar al paper aquesta reflexió sobre la relació de les filles amb els pares (homes), adonant-se que se n’havia escrit poc. “Ella volia agafar autores d’aquí i fer el mateix que en l’edició anglesa”, diu Cerezo.
La lingüista va convocar les escriptores el mes de novembre del 2022. “Érem una trentena, però després hi va haver desbandada, i també incorporacions”, fins a les 19 que hi han acabat escrivint. “Ens va proposar un text de ficció o no ficció, però que tractés de la fidelitat de les filles envers els pares”. Al cap de poc, Junyent es va posar malalta, “i va cedir el testimoni a Simona Škrabec, que va continuar la tasca”.
Junyent va triar diverses escriptores que li agradaven i que, a més, tenien una relació personal especial amb el pare, o bé perquè l’havien perdut de jove, o bé perquè s’hi portaven bé o perquè hi tenien una relació complicada, “i altres com jo, que vam perdre la mare de joves”. Per tant, la lingüista coneixia la història personal d’aquestes autores triades, “cosa que em va sorprendre, perquè no ens havíem vist mai, abans”.
Dins el volum, Natàlia Cerezo ha escrit el conte titulat “Absències” i és de ficció. “Vaig parlar amb el meu pare per fer-li saber les meves intencions, i em va dir que endavant, tot i que el vaig avisar que segurament el deixava com el dolent de la pel·lícula [riu]”. Cerezo va seleccionar coses personals del pare i les va integrar al conte. “Per exemple, el meu pare, que és mecànic, sempre ha volgut ser matemàtic, i el pare del conte ho és”. Ja és habitual que Cerezo es documenti molt abans d’introduir elements a les seves històries i, en aquest sentit, “vaig parlar amb un amic que té el pare matemàtic, perquè em donés pistes”. Cerezo evoca l’absència al seu relat, “què passa quan se’t mor la mare i el pare t’abandona? Som capaces de perdonar? Ens convertim en el nostre pare? Aquest és el fil”, diu Cerezo, que també reconeix que a la vida real el pare no l’ha abandonada.
El llibre inclou relats ben diferents, escrits en prosa, que ens porten més a l’extrem, o no tant, i també el conte “T’estimo com la sal”, un conte tradicional que narra la història de la filla d’un rei: “El seu pare li pregunta, com m’estimes? I ella diu que l’estima com la sal, i el pare es pensa que no se l’estima”. Aquest conte és present a diverses cultures i sempre té la mateixa estructura. “Va bé per tractar els arquetips de la figura del pare i de la filla que després s’exploren amb més profunditat a la resta de contes”.
