Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.
L’escriptor castellarenc publica dues noves obres, una sobre temàtica musical i l’altra, satírica
L’escriptor i traductor castellarenc Miquel Desclot torna a les llibreries amb dues noves publicacions: Si poesia i música s’acorden, un llibre editat per Ficta Edicions, i Infern poca-solta. Una comèdia sense solta, editat per Viena Edicions. Dos llibres diferents que comparteixen, però, una mateixa mirada literària. Infern poca-solta. Una comèdia sense solta es presentarà a la Setmana del Llibre en Català, al passeig Lluís Companys, el dia 22 de setembre, a primera hora de la tarda; mentre que Si poesia i música s’acorden es presentarà també, però el dia 25, a mitja tarda, al mateix lloc.
Si poesia i música s’acorden va néixer gairebé per casualitat. Els editors de Ficta Edicions –els músics Martí Ferrer i Bernat Cabré– ja havien publicat alguns llibres de Desclot sobre temàtica musical i li van proposar recuperar els textos sobre música que havia anat escrivint al llarg de més de trenta anys. “A mi no m’havia passat pel cap reunir aquella mena de textos en un llibre fins que ells m’ho van suggerir”, explica Desclot.
En rastrejar l’ordinador, Desclot va retrobar un arxiu inesperadament extens, de més d’un centenar d’escrits, la majoria sorgits d’encàrrecs vinculats a concerts i activitats musicals. Va començar una feina de revisió, reescriptura i selecció que ha acabat donant forma a un volum de 101 textos. El recorregut és ampli i divers: de la música medieval i renaixentista al barroc i el classicisme vienès, passant pel romanticisme, la música sufí, la japonesa, la del segle XX o la catalana.
El títol del llibre prové d’un sonet de l’anglès Richard Barnfield, contemporani de Shakespeare, que comença amb el vers If music and sweet poetry agree. Desclot l’ha adaptat com a Si poesia i música s’acorden, en una al·lusió directa a dues disciplines que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria: “Poesia i música són dues germanes de la mateixa edat, i en el meu cas, tenen tanta importància l’una com l’altra”.
El llibre no pretén ser un estudi musicològic, sinó una aproximació literària i divulgativa a la història de la música. “Jo no soc músic, i molt menys musicòleg, sinó un escriptor, un poeta, que estima la música i que en parla amb tant d’afecte com de respecte”, reconeix Desclot. El seu desig és que els textos arribin a qualsevol lector interessat per la música i, sobretot, que s’hi pugui endinsar sense por.
Deu dies abans de l’aparició d’aquest llibre, Viena Edicions publicava Infern poca-solta. Una comèdia sense solta, també de Desclot. Es tracta d’un volum que canvia radicalment de registre perquè l’autor hi reuneix més de dos-cents límerics, composicions breus de cinc versos hereves de la tradició anglesa del nonsense, amb les quals posa el focus, sota una mirada burlesca, a tota mena de personatges i situacions absurdes de la societat.
El gruix dels poemes va ser escrit entre el 2010 i el 2013, però Desclot els ha revisat i ampliat amb motiu de la publicació. El llibre pren l’estructura de l’Infern de Dante i distribueix els seus protagonistes en tres cercles. Al primer, hi situa els relacionats amb el poder, com els reis, prínceps, governants, diputats, jutges o militars; al segon, “els altres, els que d’una manera o altra sempre reben (o fan rebre, ai!)”; i al tercer, “una colla d’escriptors prou coneguts de la història de la literatura (ells tampoc no s’escapen de la manca de solta, doncs)”.
També en aquest llibre, la literatura i la tradició es donen la mà. La coberta incorpora un dibuix de Xavier Nogués, recuperat per Desclot com a homenatge a l’il·lustrador i com a record de les Sàtires de Guerau de Liost. Desclot havia imaginat inicialment que els límerics poguessin anar acompanyats d’il·lustracions d’un ninotaire actual, però finalment va optar per recuperar la mirada de Nogués per vestir el llibre.
Amb aquestes dues novetats, Miquel Desclot torna a demostrar que la literatura pot transitar per camins molt diversos: el de l’escolta atenta de la música a la sàtira, de la poesia a la divulgació, de la traducció a l’experimentació amb les formes breus.

'Infern poca-solta', de Miquel Desclot.

'Si poesia i música s'acorden', de Miquel Desclot.
Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.