El cantant egarenc va contribuir a endinsar Castellar en un estat d'entusiasme col·lectiu, en el concert de Suma
El poder de convocatòria de Miki Núñez s'intuïa, des de fora del recinte, entre les desenes de rengleres de cotxes aparcats. El concert, fins i tot, va atraure aspirants a espectadors que, des de l'exterior i sense entrada, van plantar taula i cadira en un turonet per conformar-se a poder veure alguna cosa des de lluny. A dins, el soldout es notava entre el públic, entregat, amb ganes de viure una actuació que, des de feia mesos, es posposava per culpa de la Covid.
Una nit com la de dissabte demanava els temes que Miki Núñez ha agrupat en el seu darrer disc, Iceberg. Els va presentar acompanyats del seu caràcter trempat, amb el seu toc d'intel·ligència irònica, amb l'optimisme seductor que desperta i la seguretat de qui sap que el seu punt de gràcia cau simpàtic als altres. Les circumstàncies acompanyaven. L'esperança que regala una iniciativa solidària, i admirable, com Suma Castellar va coincidir amb l'alleugeriment col·lectiu pel recent relaxament de restriccions. Encara no va ser possible rebregar la mascareta i calar-hi foc, però el fet que es pogués celebrar un concert com el de dissabte ens fa pensar que el moment a fer-ho cada vegada és més a prop.
Però sí que va ser possible tornar a ballar una mica. Amb Mi lugar, Sin noticias de gurg o les molt venerades Viento y vida, Beberte lento, Cada pas del camí o Me vale. Els més transgressors van començar a moure el cos amb la timidesa, la prudència i el recel propis de les entremaliadures innocents d'escola, mirant de cua d'ull els responsables de seguretat. De mica en mica, els díscols dansaires anaven sumant adeptes en els moments eufòrics que brindava Miki Núñez i, com adolescents irreverents, van unir-se als moviments de malucs, a les mans apuntant al cel o als bots desenfrenats. Gairebé tothom va acabar onejant els braços d'un costat a l'altre.
Miki Núñez fa aixecar els primers espectadors d'entre el públic - Q. Pascual
El públic va acabar onejant els braços d'un costat a l'altre, seguint la coreografia de Miki Núñez - Q. Pascual
No era la primera vegada que Miki Núñez pujava en un escenari a Castellar del Vallès. Ja ho va fer fa tres anys, l'any 2017, en el concert de Vilabarrakes de Festa Major. Va ser amb el grup Dalton Bang, amb el qual també va fer ple. Es coneix bé el camí fins a la vila: "Tela amb les corbes", va dir l'egarenc aquest dissabte.
"Quan em tiren piropos d'aquests en els concerts sempre penso que podria ser la meva iaia. Avui sí que podria ser ella, perquè ha vingut!", va comentar, entre dos temes, amb el toc de comicitat amb què es va fer famós a Operación Triunfo. No només avis, part de la família era al concert, segons va explicar, i es va recordar del seu tiet Andrés, qui hauria també d'haver-hi estat: "Sigui on sigui, l'estarà gaudint". També va tenir temps d'imitar carinyosament el to de professora de la seva mare i, abans d'entonar Escriurem, encara va dedicar un record als excompanys del xou televisiu que el va catapultar.
"És el primer concert que fem a l'aire lliure i el fem a Castellar! Castellar mola moltíssim", va dir l'egarenc, llançant una de les seves darreres proclames per assegurar que es posava el públic a la butxaca. Ho va aconseguir, a jutjar per l'estat d'entusiasme col·lectiu. Pel que sembla, a Castellar també li mola moltíssim el Miki Núñez.
