El Centre d’Estudis de Castellar - Arxiu d’Història proposa un itinerari històric per a dissabte que es repetirà diumenge
Les masies de Castellar, començant per les que formaven la vila romana fins a les masies medievals, centren les Jornades Europees de Patrimoni 2021 a Castellar del Vallès. El Centre d’Estudis de Castellar - Arxiu d’Història ha programat un itinerari guiat que es durà a terme aquest cap de setmana en dues sessions. Per tal que el màxim de persones puguin gaudir-ne –tenint en compte les limitacions per la Covid-19– es farà l’activitat tant dissabte 9 com diumenge 10. La sortida es farà, tots dos dies, a les 8 h des de la plaça d’El Mirador.
Des d’aquest punt, els inscrits podran atendre a les explicacions de les historiadores Gemma Perich i Ester Planas, encarregades de la caminada històrica que ens ajudarà a desplegar la història de les diverses masies i els seus propietaris, que són els qui han contribuït que la població de Castellar del Vallès sigui tal com és ara.
L’antic nucli de les Fàbregues, on hi ha 13 masies que han tingut una evolució diferent que les que es veuran més tard a l’itinerari proposat per les JEP, se situa en un context de cristianització, quan hi havia les viles. Aquest origen està documentat des de mitjans del segle X, amb Vila Canelis (Canyelles) i Vila Alli (Can Massaguer). En aquell moment, els antics governants eren els bisbes, i eren ells els qui organitzaven el territori al voltant de petites esglésies. Amb el feudalisme, hi ha algunes que es convertiran en parròquies, i d’altres, en nuclis de població dependents del castell o torre de guaita.
En general, la vila és una organització territorial promoguda pels comptes catalans a l’inici de la cristianització, era on se situaven diverses cases properes que disposaven de terres per conrear, d’una església de referència, d’una xarxa de camins de connexió i d’aigua per als conreus.
Així era, també, el Castellar del Vallès originari. Aquí, la vila de les Fàbregues seria anomenada, més tard, la vila de Tolosa, i va agafar prou força per predominar sobre les altres viles del territori de Castellar, vinculat al castell. El nucli de les Fàbregues, al segle XVI, ocuparà el territori de l’actual nucli antic dels carrers Sant Miquel, Centre, la plaça Vella, el carrer de les Roques, Sant Iscle, al voltant de la capella de Sant Iscle i s’abandonarà Castellar Vell, que fins aleshores havia estat el punt central de la població.
La majoria de masos de Castellar estan documentats dels segles XII i XIII, i els més tardans, del segle XIV. Al llarg de l’itinerari es podrà conèixer més bé Can Torras i l’antic Mas Mir, que ocupa aquesta plana central del nucli de Castellar. A prop, altres masies com Can Boadella, Can Juliana, Mas Romeu, masos rònecs, El Cusidor, etc.
Però a la plaça Major i al territori de Castellar ja hi havia civilització des de fa prop de sis mil anys, al neolític. Es van trobar assentaments durant unes intervencions arqueològiques a la plaça Major, a la Sony, a Els Saulons i a Castellar Vell. Aquests jaciments han permès anar configurant la història de la vila tardoromana visigòtica del segle VI-VIII dC.
L’itinerari de les JEP de dissabte i de diumenge també visitarà la masia de Puigvert, un d’aquests habitatges que conformen el triangle de l’àrea de Sant Pere Ullastre, del que podria semblar una d’aquestes viles del segle X organitzades en masies, unides per una xarxa de camins al voltant d’una església de referència, Sant Pere Ullastre. La zona d’Ullastre està situada a migdia de la capçalera de la vall del Riutort, un curs d’aigua del Vallès Occidental, afluent del riu Ripoll, i que passa per Ca n’Ametller, Can Casamada, Can Torrents, Can Vilar i Togores, fins a confluir amb el riu Ripoll.
La relació entre les cases d’una vila no era únicament territorial, sinó també familiar. Les famílies s’enllaçaven matrimonialment, de manera que moltes d’aquestes masies tenien un estret vincle familiar. Aquest és el cas de Ca n’Ametller i Can SantPere.
Dissabte 9, l’itinerari guiat finalitzarà a Can Casamada, on Carles Calsina, xef del restaurant Garbí de Castellar i president del Col·lectiu Cuina Vallès, oferirà un tast de mongetes del ganxet, producte local cultivat, justament, a Can Casamada.
Diumenge 10, l’itinerari finalitzarà a Ca n’Ametller, on Adrià Garriga, responsable de la Masia La Muntada de Sant Llorenç i elaborador dels vins 5 Quarteres, oferirà un tast de tres varietats de vins del vi que elabora a la vall d’Horta.
L’itinerari és gratuït, amb places limitades, caldrà fer inscripció prèvia a http://centreestudiscastellar.cat, omplint un formulari indicat a la mateixa web.
30 anys de recerca a Catalunya
Aquest any se celebren 30 anys d’organització de les Jornades Europees de Patrimoni a Catalunya. Durant tot aquest temps, la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Capital de la Cultura Catalana han volgut apropar la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural a la ciutadania. Centenars de municipis, museus, monuments, associacions i entitats culturals d’arreu del territori, any rere any, han obert les portes de casa seva i han donat a conèixer el nostre passat i la nostra identitat cultural. Enguany, el Consell d’Europa proposa celebrar les Jornades Europees de Patrimoni sota el lema ‘Un patrimoni per a tothom’.
