Amb l’obra ‘Tris i Tras: El portal màgic’ es va donar per iniciada la temporada estable de teatre familiar
El duet format per Mar Martí i Marc Tresserras van estrenar aquest passat cap de setmana la temporada estable de teatre familiar amb l’obra Tris i Tras: El portal màgic. El muntatge, creat per la productora castellarenca Atmosfera Productions i interpretada pels dos actors locals, va captivar al públic que va omplir l’Auditori Miquel Pont i que va fer que grans i petits no es desenganxessin de la butaca durant l’hora de durada de l’actuació, que veia la llum per primera vegada.
Durant tot l’espectacle, els dos mags acabats de graduar a l’Acadèmia de Màgia van intentar recuperar els seus poders perduts per així poder estrenar el seu primer espectacle de màgia. Després de passar per un portal misteriós i conèixer al món màgic a un llop saltarí, el Rei de les Estrelles i el Magot de la Tempesta, el Tris i el Tras van recuperar la màgia per poder fer, junt amb el públic castellarenc, un truc col·lectiu amb una petita baralla de cartes que s’entregava dins un sobre a tots els assistents a l’obra.
Mar Martí en un moment de l'espectacle | Dani Montes
Abans de començar l’espectacle, mentre l’Auditori Miquel Pont s’anava omplint, els dos aprenents de mags recorrien amunt i avall el pati de butaques coneixent el públic, intentant algun truc de màgia i fent recordar cartes als assistents per completar el truc al tram final de l’obra.
Marc Tresserras, un dels dos actors de Tris i Tras: El portal màgic, fa una valoració molt positiva de com havia anat l’espectacle i assegura que “des d’un inici vam veure com els nens i les nenes estaven molt implicats en la història i en formar part de la narració” i afegia que “ens van donar molt joc i això ens va agradar molt perquè en els assajos no ho vius”. Tresserras reconeix que “va ser un luxe poder estrenar a Castellar del Vallès i gaudir del públic i de les seves reaccions” i desitja “poder repetir més endavant”.
L’espectacle Tris i Tras: El portal màgi, acompanyat d’una banda sonora que mantenia al públic dins l’obra i amb una escenografia fix , però dinàmica, va fer les delícies dels castellarencs i castellarenques que van marxar de l’Auditori Miquel Pont amb una lliçó clara: que la màgia no s’aprèn, sinó que es viu.
