Macedònia, per sempre

Dissabte i diumenge, a les 18 hores, la formació Macedònia actua a l’Espai Tolrà en el que és el seu comiat definitiu. Aquest, que ja s’havia programat pel 9 i 10 de gener, va quedar posposat i ara sí, es farà els dies 20 i 21 de març. “El fem convençudes que si no el fem ara no el podrem fer mai més”, diu Dani Coma, líder i creador de Macedònia.

El músic també reconeix que seria ideal fer-lo en un altre moment però “és que l’agenda de les 30 persones que pujarem a l’escenari ho dificulta”. En aquest sentit, l’actuació anirà a càrrec de totes les fruites de les quatre generacions que ha tingut Macedònia durant els seus 20 anys d’història. “Només hi faltaran la Marina Schkot i la Georgina Muntada”. La Marina està confinada a Londres, per exemple.

L’actuació s’anirà succeint per blocs. “Aniran actuant per generacions, des de la quarta fins a la primera, amb la que acabarem”, aclareix Coma. També s’han recuperat els músics de les diferents èpoques. El que serà especial és que totes pugin a l’escenari. “No havia passat mai ni tornarà a passar”, reconeix el Dani. S’interpretaran les cançons tal i com eren.

Cada generació ha triat les cançons que li venia de gust cantar. “En algunes, coincideixen amb els “hits” que van marcar l’època d’aquella generació però en d’altres no”. En tot cas, el públic podrà sentir totes les cançons que més han sonat de la banda.

Organitzar aquest doble concert a Castellar del Vallès ha portat moltíssima feina. Logística, de seguretat, i més tenint en compte la situació actual de pandèmia. “Les emocions sortiran el cap de setmana, suposo, ara és tan difícil muntar tot això”. S’han hagut de tenir en compte les mesures de seguretat; distància, mascareta, públic assegut, pcr, etc, un seguit de mesures que s’han afegit a la ja complicada organització d’un concert multitudinari.

El projecte Macedònia s’acaba definitivament, i de forma natural, “perquè també s’acaba perquè tothom té altres projectes en marxa”.  Enrere queden ni més ni menys que 20 anys de cançons imparables i compromeses, socials i festives, emotives i reivindicatives.

Lletres que el jovent va transformar en èxits i que va aprendre’s de memòria per a fer-se-les seves. Les últimes fruites, Noa, Carlota, Mar, Gina i Anna, diran l’últim adeu al costat de totes les altres fruites que les han precedit i que, com elles, han triomfat a dalt de l’escenari en cada indret on han actuat.