20180215 083948 (2)_617x412
Lluís Gibert, al centre, amb part de l'equip d'investigadors i de la tribu Afar, a Etiòpia. || CEDIDA
16/09/2019 Cultura
Lluís Gibert data un homínid de fa 3,8 milions d’anys

El  geòleg castellarenc publica la troballa en un article a la revista ‘Nature’

Marina Antúnez

Un equip de 14 investigadors, entre els quals hi ha el geòleg castellarenc Lluís Gibert, han descobert un crani complet d’un homínid de 3,8 milions d’anys a Miro Dora, a la depressió d’Afar (Etiòpia). Aquesta troballa s’ha publicat a dos articles a la prestigiosa revista científica Nature.

El fòssil és de l’espècie Australopithecus anamensis. “La importància de la seva datació rau en el fet que demostra que va conviure, almenys 100.000 anys, amb l’espècie Australophitecus afarensis”, explica Gibert. Aquesta constatació posa en dubte la teoria de l’evolució humana lineal, i que fins ara apuntava que l’afarensis era una espècie que havia succeït l’anamensis. “Hem comprovat que l’anamensis i l’afarensis van ser contemporanis”. Gibert apunta que “l’homo sapiens també va conviure, fa 30.000 anys, com a mínim,  amb 4 espècies més”.

El crani va ser trobat l’any 2016 per un pastor de la tribu Afar, “una tribu d’una regió remota del nord d’Etiòpia que encara viu com es vivia al neolític, pasturant cabres i camells”. El pastor els va entregar el maxilar superior i, posteriorment, els va portar fins a la resta del crani. Per les característiques antropomòrfiques es va identificar l’espècie, “tot i que val a dir que un fòssil no té valor científic sinó el situes en un context geològic i cronològic”, comenta el científic.

 

Lluís Gibert amb alguns infants de la tribu Afar. || CEDIDA

Lluís Gibert amb alguns infants de la tribu Afar. || CEDIDA

 

Gibert ha treballat colze a colze amb paleontòlegs i paleantropòlegs, “bàsicament, som quatre persones fent treball de camp, hem intentat entendre tot el context on s’ha trobat el fòssil”. En aquest sentit, s’ha investigat l’ambient sedimentari on es va fossilitzar  per fer una datació acurada. “L’edat es va determinar a partir de la tècnica de dades paleomagnètiques, a partir de mostres”.

L’anamensis es va trobar en els sediments d’un delta que desembocava en un llac, d’uns 6 a 8 metres de profunditat i de salinitat lleugera. “Sabem, gràcies al pol·len i a les diatomees, que a l’entorn del llac hi havia vegetació abundant, molts recursos, i que més enllà l’ambient era semidesèrtic”.

La National Science Foundation és qui financia el projecte, juntament amb el National Geographic i donacions privades. El projecte es diu Wormill i es va començar l’any 2004, dirigit per l’etíop Yohannes Haile-Selassie. Fins ara, s’han descobert 230 restes fòssils d’homínids. “De moment, només s’han publicat les més rellevants”.

 

Part de l'equip d'investigadors que han fet el descobriment del crani a Etiòpia. || CEDIDA

Part de l'equip d'investigadors que han fet el descobriment del crani a Etiòpia. || CEDIDA

 

LLUÍS GIBERT

El geòleg Lluís Gibert es dedica a la docència a la Facultat de Ciències de la Terra a la Universitat de Barcelona. El 50% del seu temps el dedica a la investigació i a publicar articles científics de tots els projectes en els que està implicat. Aquest sobre l’Australopithecus anamensis és el tercer que publica a la revista ‘Nature’. Gibert es dedica, concretament, a la petrologia sedimentària però té una visió molt holística de la geologia. Actualment, està implicat en el projecte d’Etiòpia i també treballa a Kènia.

Comparteix
M'agrada
Comentaris