‘Les dones sàvies’, adaptada pel Maldà

El Maldà Teatre, de gira amb una versió de Les dones sàvies, de Molière, arriba a l’Auditori Municipal de Castellar aquest dissabte, a les 20 hores. El muntatge ha estat versionat per Enric Cambray, Ricard Farré i Lluís Hansen, sota la dramatúrgia d’aquests dos últims professionals.  El muntatge ja té cinc anys de vida.

Cambray i Farré  són els qui donaran vida a una història que és un seguit de bogeries, o com a mínim, d’idees esbojarrades, que compaginen seny i rauxa. En aquest sentit, Molière presenta dues germanes, una que està absolutament enamorada d’un home i s’hi vol casar peti qui peti, i l’altra, que rebutja qualsevol signe relacionat amb l’amor “perquè creu que l’amor està en l’autoconeixement, en la ciència, en les arts”, diu Cambray.  Aquest primer debat entre la raó i el sentiment hi és present. També es crea una història familiar d’embolics, clàssica. “El pare i la mare de les germanes tenen posicions diferents vers les voluntats de les seves filles”. També hi apareixen personatges secundaris, com una tieta, una criada, totes intenten desemmascarar el pedant, que és un dels pretendents de la filla. “Intentem treballar la comicitat perquè aquesta sigui el punt de partida, és una comèdia d’embolics clàssica”.

Els dramaturgs Cambray i Farré, juntament amb Lluis Hansen, han volgut aprofundir en una comèdia de tall clàssic per fer palès, també, el seu gust per Molière i per una de les seves grans obres, Les dones sàvies. “Amb el Ricard som companys de promoció de l’Intitut del Teatre i teníem ganes de rehabilitar un clàssic”, diu Cambray. Posen en escena una comèdia amb tots els ets i uts. “No traïm Molière en cap moment, al contrari, l’actualitzem”.

Dels 12 personatges de l’obra original de Molière, Cambray i Farré passen a vuit, que interpreten només ells dos. “Però la gent veurà els cinc actes de la funció que va escriure Molière, amb totes les escenes”. Han anat a l’essència del que volia explicar el clàssic per reduir l’obra a una hora i 10 minuts.

Els intèrprets han volgut aconseguir un joc escènic, fent tots els personatges utilitzant elements de vestuari però, sobretot, establint una convenció teatral. “No cal donar-l’hi tot mastegat a l’espectador, que és prou intel·ligent per entendre els símbols”. En aquest sentit, a l’escenari es podrà veure un paravent, dues taules i dues cadires. Els actors juguen amb pocs elements de vestuari, amb la veu, la interpretació, “treballem molt la llengua i els diferents dialectes del català, per exemple, la criada amb accent d’Olot, i altres deixos dialectals”.

Amb l’objectiu d’explicar una història familiar, atemporal, i també la crítica que Molière, en el seu moment, va voler fer,  el muntatge parla a la pedanteria. “Molière va posar el personatge Trisotí, que era molt conegut a l’època, un poeta, intel·lectual, una mica pedant”. Tothom a l’època sabia reconèixer-lo. 

Ara, l’equip del Maldà ha volgut pensar qui seria aquest intel·lectual, i l’han actualitzat pensant-lo a partir de certs tertulians dels mitjans de comunicació, “que molts recorren més a la pedanteria que als coneixements”, afegeix  Cambray.