El castellarenc Joan Vilardebò publica un llibre que narra el trajecte de la N-340, fins a Cadis
El castellarenc Joan Vilardebò publica La Catifa del temps amb Tushita Edicions. Aquest és el quart llibre de la col·lecció ‘Viatges personals’ que va iniciar l’entitat solidària Viatges i Més amb la intenció de donar a conèixer diverses rutes amb història. “És una posada de negre sobre blanc d’una experiència que va començar l’any 2010”, apunta Vilardebò. El volum havia de ser el primer número de la col·lecció però, per circumstàncies diverses, va quedar ajornat en pro d’altres projectes prioritaris. “Això ha anat bé en benefici del resultat, de la maduresa del llibre”.
La Catifa del temps explica una llarga ruta, la de la carretera més llarga que hi ha a la península ibèrica i que no passa per Madrid, “de manera que no forma part de la xarxa centralitzada de carreteres, sinó que és una ruta que ja existeix des de gairebé abans que les piràmides, d’una manera inconscient”. Va ser una ruta que unia tot el litoral mediterrani, ple de pintures rupestres i de restes d’habitants de 6.000 anys abans de la nostra era, i que arribava fins al Puerto de Santa María, a Cadis. Allà es va desenvolupar una civilització molt important, la tartèssica, i més tard hi van ser els cartaginesos i, sobretot, els romans; el camí es va passar a anomenar Via Augusta. “Era una via sense gaire accidents geogràfics que impedissin el pas, on era fàcil trobar-hi aigua dolça, i sense gaire canvis tèrmics”.
Actualment, coneguda com a N-340, és una de les carreteres més transitades a l’estiu. “Se la coneixia com la carretera de les sueques”. Vilardebò l’ha anat fent per etapes i l’ha dividit en quatre capítols, d’una ruta d’un total de 1.250 quilòmetres del litoral mediterrani. A la primera part, de Castellar del Vallès al Delta de l’Ebre; del Delta a Elx; d'Elx a Màlaga (passant per les Alpujarras) i de Màlaga a Cadis. El text s’acompanya d’uns mapes “que donen força informació i et permeten situar-te”, diu l’autor, que reconeix que no ha volgut fer cap guia de viatges.
En aquest sentit, “m’agrada rescatar personatges que en el seu moment van tenir importància i que han quedat oblidats”. Al llibre, Vilardebò parla del reusenc Eduard Toda, que va ser iplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filàntrop. “Sense la seva fortuna, el Monestir de Poblet no existiria, i també va rehabilitar el Monestir d’Escornalbou, per exemple”. També parla d'un balneari que te el menjador de luxe del Titànic, d'una gondola veneciana aparcada a Benalmadena, de Gimbernat, de Pablo de Olavide, “de personatges curiosos i atípics”.
El pròleg és de Miquel Silvestre, conegut sobretot pels documentals Diario de un nómada de TV2. El llibre té fins solidaris, “els beneficis van destinats a projectes sòlids que ja funcionen dedicats a la salut mental i el benestar dels infants”. Tota la col·lecciò 'Viatges personals' té finalitat solidaria.
