L'amor surt d'entre els llibres de la Biblioteca

Cinc lectors al voltant d'una taula de la Biblioteca Municipal Antoni Tort obrien, passaven i contemplaven les pàgines de diferents llibres. Aparentment podia semblar una situació habitual de la Biblioteca, però era dissabte a la nit i aquells lectors eren cinc intèrprets que van trencar el silenci de l'equipament municipal per convertir-lo en el millor escenari per llegir en veu alta i perquè la setantena d'assistents, que els observaven de ben a prop, poguessin escoltar i veure expressades diverses Històries d'amor. 

Amb una melodia delicada sortida de la viola de Núria Garcia es va crear l'ambient que va fer que els assistents entressin i connectessin, des del principi, amb la temàtica de l'espectacle, les diferents formes de sentir i de viure l'amor. Començant amb L'Amant, de Marguerite Duras, amb què l'actriu Dolors Ruiz va endinsar els espectadors en l'erotisme, per seguir amb el sentiment nostàlgic i de pèrdua amb els versos de Pablo Neruda. Una poesia interpretada per Albert Mas i acompanyada per la viola, que emfatitzava i omplia les paraules del text. Rosa Maria Estévez va fer entrar en la insinuació i la provocació sexual de l'obra Josafat i amb Romeu i Julieta el desig de dos amants per trobar-se i per estimar-se i la pena per haver de separar-se va poder escoltar-se amb les veus de Joan Romeu i Lara Torrano. La renúncia a un amor amb Como agua para chocolate i la conquesta amorosa amb Mirall Trencat van seguir-se de la poesia de Joan Salvat i Papasseit, recitada per Mònica Mimó.

Uns fragments intensos que endinsaven fàcilment en les Històries d'amor, tant amb el seu contingut com amb la breu introducció que els precedia i que ajudava al públic a situar-se. Un muntatge dirigit per Núria Santander, d'una forma molt curosa, on tot estava fet a la mesura perfecta. Tot estava cuidat fins a l'últim detall, ja que tothom qui intervenia anava vestit de negre, intèrprets, músic, directora i, fins i tot, el personal de la Biblioteca.

Els lectors expressaven amb la veu i amb el cos allò que volien significar les paraules dels textos escollits, mentre que la viola seguia la lectura, sense tapar-la, on es palpava que "cada peça que tocava estava escollida per aquell fragment", va afirmar Núria Santander, a la vegada que servia de fil conductor per lligar les obres i no trencar la sintonia de la funció. La lectura intensa però, necessitava respirar en alguns moments i la fórmula que es va trobar per l'ocasió va ser divertida i agraïda a la vegada. El personal de la Biblioteca ajudava a lligar un llibre amb l'altre, fent veure que l'anava a endreçar a les prestatgeries, o trencava la serietat intervenint per demanar silenci. Un joc que va aportar el punt de comicitat i distracció a la lectura i que, fins i tot, es va saber utilitzar per posar punt final a l'espectacle quan Carme Muñoz, directora de l'equipament municipal, va dir amb veu alta: "Atenció! Comencem a recollir que tanquem la Biblioteca".