Judith Colell: “La connexió amb el públic és el millor”

· Convidada al BRAM! quan vas començar la presidència de l’Acadèmia del Cinema Català, ara tornes.
M’agrada molt venir al BRAM!, la veritat. Crec que és un dels festivals importants del nostre país i sempre que m’ho demanen vinc, perquè m’agrada moltíssim. A l’Acadèmia, ara ja estem en el segon mandat de quatre anys , que serà l’últim, perquè no en podem tenir més. Estem molt contents per tot el que hem consolidat fins ara i pel que ens queda per fer.

· Dimarts presentes ‘Frontera’. Què et va impulsar a explicar la història? 
Em va arribar a través de la productora Marta Ramírez i dels guionistes Miguel Ibáñez Monroy i Yara Jiménez. El Miguel havia llegit una entrevista amb el fill d’un duaner que explicava com havien ajudat refugiats a travessar la frontera fugint dels nazis en una França ocupada. Hi va haver dues coses que em van cridar molt l’atenció. Que era un fet històric que jo desconeixia. Sabia que la gent travessava els Pirineus per fugir del franquisme, però em va sorprendre que també es fes en sentit contrari. La segona és que la història dialoga amb el present. Avui dia molta gent també fuig de guerres, genocidis, fam i mort, i es troben amb tres maneres de rebre’ls: els qui ajuden incondicionalment, els qui rebutgen i la majoria, que mira cap a una altra banda.

· La crítica n’ha destacat la interpretació dels actors. Com has treballat amb ells?
Va ser molt fàcil perquè són meravellosos. No ens interessava fer herois, sinó persones amb passat i contradiccions. Van ser llargues converses sobre cap on anaven els personatges i per què feien o deien determinades coses. A mi m’encanta treballar amb actors que, a més de bons intèrprets, qüestionen i dialoguen.

· L’ambientació i la fotografia també han rebut molts elogis, oi?
És imprescindible la feina de tot l’equip: la Marta Bassas a la direcció d’art, la Mercè Paloma al vestuari i l’Andreu Adam Rubiralta a la fotografia. Vam fer una feina molt meticulosa de documentació: com vivia la gent de muntanya, què menjaven, com parlaven, com jugava la llum… També vam treballar la sensació d’amenaça de la muntanya a través de la il·luminació. 

· El film combina thriller i drama?
Sí. Jo vinc molt del drama i del cinema social. El guió inicial era més thriller i hi vam afegir el pes del passat dels personatges. Crec que és una combinació que funciona molt bé amb el públic. 

· Què diries que ha canviat més des dels teus primers treballs com a directora fins avui?
Que n’he après, bàsicament. I amb aquesta pel·lícula he sortit totalment de la meva zona de confort. Teníem un pressupost més alt i això ens ha permès fer una ambientació molt potent. Ara em sento més còmoda assumint riscos i evolucionant.

· Compagines el cinema amb la docència universitària.
Sí. Dirigeixo el Grau de Comunicació Audiovisual a Blanquerna i també faig classes. La presidència de l’Acadèmia és voluntària; la meva feina és la universitat i la investigació. Estar en contacte amb els alumnes em dona moltíssim. I a la facultat són molt generosos quan he de rodar.

· Has rebut reconeixements com el Forbes Women com a dona influent de l’audiovisual. 
Em va fer gràcia, però la visibilitat no m’agrada gaire. Estem en un moment de xarxes amb molt odi i és dur veure segons quins comentaris anònims. M’encanta dialogar cara a cara, però no m’agrada gens l’anonimat per atacar.

· Quin paper tenen les mostres de cinema com el BRAM! ?
Són imprescindibles. El cinema nord-americà té una presència enorme i cal que el cinema arribi al territori, sobretot pel·lícules que potser no tenen espai a les grans sales. Aquests festivals  fan una feina esplèndida i permeten descobrir molt bon cinema fet aquí.

· Treure el cinema dels grans circuits facilita el contacte amb el públic?
Totalment. Amb Frontera he fet més de 90 col·loquis. La connexió amb el públic és el millor que ens pot passar. Nosaltres donem la pel·lícula, però el que ens retorna el públic és una mina d’or.

· Diries que el cinema català viu un bon moment?
Sí, un moment esplèndid, i el cinema en català encara més. Sempre hem tingut presència a festivals, però ara hi ha una connexió real amb el públic. Això sí,  no podem abaixar la guàrdia.

· La relació amb les plataformes és una oportunitat o un risc?
Són una oportunitat perquè generen molta feina però hem d’aconseguir més presència del català: subtítols, doblatge i producció original. Si una sèrie passa a Barcelona, no té sentit que el català sigui residual. És una tasca pendent.

Balandrau, vent salvatge inaugura el BRAM!

La 18a edició del BRAM! la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès arrenca divendres 20 de febrer amb la projecció de Balandrau, vent salvatge, el debut en el llargmetratge de ficció de Fernando Trullols. El film, un drama rodat en versió original en català, es podrà veure a les 20.30 h en el marc del programa organitzat per la Comissió BRAM!. 

L’acte inaugural comptarà amb la presentació a càrrec de la presidenta del Club Cinema Castellar Vallès, Montse Rodríguez, els parlament de l’alcaldessa Yolanda Rivera i la participació d’un dels actors protagonistes de la pel·lícula, Marc Martínez.

La cinta s’inspira en el llibre publicat per Símbol Editors, Tres nits de torb i un Cap d’Any. Crònica d’una tragèdia al Pirineu, del meteoròleg Jordi Cruz. Recrea els fets del 30 de desembre del 2000, quan un grup d’amics va iniciar l’ascens al Balandrau i es va veure sorprès per un torb sobtat que va desencadenar una de les pitjors tempestes de la història recent dels Pirineus. Deu excursionistes van perdre la vida en una tragèdia que va commoure profundament el Ripollès i el conjunt del país.

Protagonitzada per Álvaro Cervantes i Bruna Cusí, amb un repartiment que inclou, a més de Martínez, Eduardo Lloveras, Àgata Roca, Anna Moliner, Pep Ambròs i Francesc Garrido, entre d’altres, el film posa el focus tant en la duresa extrema de la muntanya com en la dimensió humana dels fets: l’amistat, la lluita per la supervivència i la tasca dels equips de rescat.

Abans de la seva arribada al BRAM!, Balandrau, vent salvatge es va preestrenar el passat dilluns al cinema del Casal Camprodoní, en un acte especialment emotiu coincidint amb el 25è aniversari dels fets