Lahiguera: 20 anys estrenyent llaços

Aquest any se celebren els vint anys de l’agermanament amb el poble de Lahiguera (Jaén), una població estretament lligada amb Castellar per l’onada migratòria de la segona meitat del segle passat. Castellar va esdevenir una terra d’acollida per a centenars de persones que van decidir migrar cap a Catalunya a la recerca d’una millor situació econòmica. Actualment, hi ha 189 persones nascudes a la població andalusa que viuen a Castellar.

Tot i que l’agermanament es va fer el mes de maig, l’Associació Casa de Andalucía de Castellar del Vallès celebrarà aquest aniversari rodó el 21 de febrer com a commemoració del Dia d’Andalusia d’enguany amb la presència d’autoritats de la població andalusa. La comitiva estarà presidida per la nova alcaldessa de Lahiguera, Immaculada Morales, que exerceix el càrrec des de setembre de l’any passat. Morales encara recorda com va ser l’agermanament que es va fer a Lahiguera, amb una comitiva formada per quatre autocars amb unes 200 persones vingudes des de Castellar entre representants d’entitats, familiars i autoritats. “Tot i que era molt jove, recordo que va ser un cap de setmana molt intens amb moltes activitats”, apunta  Morales.

Tot i el pas del temps, l’alcaldessa de Lahiguera explica que “encara hi ha famílies que viuen a Castellar, i la veritat és que seguim tenint contacte, tot i que les persones que viuen a Catalunya tenen cada vegada més edat i els costa mantenir la relació. La relació, però, es manté amb els cosins més llunyans”. Morales admet que vindrà per primer cop a Castellar el pròxim dia 21 i que li fa “especial il·lusió” la celebració de l’agermanament. 

L’alcaldessa de Castellar, Yolanda Rivera, apunta que moltes persones vingudes de Lahiguera “van ajudar a fer que Castellar sigui el que és avui. La vila no seria igual sense  aquestes persones que van venir de fora i que van treballar en diferents fàbriques, empreses, al tèxtil, moltes a la Tolrà”. Aquestes 189 persones nascudes a Lahiguera que encara viuen a Castellar “és la història viva d’‘Els altres catalans’, el llibre de Francesc Candel i, per tant, ens recorda l’important que és  ser poble de benvinguda i acollida”.

EL VIATGE DE LAHIGUERA  A CASTELLAR
Nieves Barragán (69), Francisco Catalán (78) i Alfonso Cubillas (74) van venir a Castellar provinents de Lahiguera en diferents anys. Catalán va arribar a Castellar entre 1956 i 1957 amb vuit o nou anys. “Em vaig integrar de seguida perquè al col·legi tots eren catalans i de seguida em vaig adaptar”, recorda en Francisco, que quan va arribar a Castellar, va anar a viure a La Pelleria, a Fontscalents. Allà hi va estar fins als 24 anys, poc abans de casar-se. Encara té una casa a Lahiguera on acostuma a anar-hi per Setmana Santa i a l’octubre. “Jo estic bé aquí i també estic bé allà”, sentencia Catalán, que entre  altres entitats, forma part del Grup de la Pedra Seca.

La Nieves recorda així la seva arribada a Castellar: “Era l’estiu del 1964, els meus tiets van venir de vacances a Lahiguera i en veure la meva mare tan decaiguda perquè un any abans havia tingut la meva germana i no havia estat un part fàcil, van demanar-li de portar-me a mi a Castellar”. A la Nieves la van apuntar al col·legi de La Immaculada, on va estar-se fins als 12 anys. Els seus pares van arribar a Castellar el 1970.  “Aquí vaig descobrir què eren els Reis, el Nadal, allà a Lahiguera tots érem del camp, érem pobres...”, però admet que manté el contacte amb el poble andalús i que “sempre me l’he estimat”. Cada any per Setmana Santa hi torna, hi truca contínuament. “M’agrada Lahiguera, però per viure-hi no, perquè considero que Castellar és meu perquè la meva vida l’he feta aquí”.

Alfonso Cubillas va arribar a Castellar el 1969. Acabava d’estudiar  FP, a casa eren tres germans i, com que no hi havia gaire feina, van pensar venir a Catalunya . “Primer va venir el meu pare un parell de mesos, va trobar un pis i vam venir tots nosaltres. Havia estudiat per ser mecànic de torner, vaig venir un divendres i el dilluns ja estava treballant, encara que fos d’aprenent”. L’Alfonso recorda que aleshores Castellar era petit, però comparat amb Lahiguera era com una capital: “Aquí hi havia botigues i restaurants, allà no.  Des del primer dia em vaig sentir molt ben acollit”. Alguna vegada va a Lahiguera a veure amics i familiars, però no a la inversa: “Es veu que aquí fa pujada i costa més”.

Laura Catalán, que regenta el negoci Laura Pérez Beauty Studio, és la persona més jove nascuda a Lahiguera que viu a Castellar. Nascuda el 1987, va venir a Castellar quan tenia un any, amb els seus pares. “Vaig a Lahiguera constantment per Setmana Santa i els estius. Hi tinc una colla d’amigues i he passat allà els meus millors estius”, explica Catalán. Ara es pot dir que el seu pare, que va arreglar la casa dels avis a Lahiguera, “viu més allà que aquí”. Quan es va fer l’agermanament, la Laura tenia 19 anys i recorda que va ser molt emotiu, amb la Charanga Qué Guasa  de Lahiguera i la Banda de Majorets de Castellar.

^{Un moment de l'agermanament a Lahiguera el 2006. || ARXIU}

^{Actuació durant l'agermanament de 2006 || ARXIU}