Judit Neddermann: "El meu substrat musical és dins de la família”

· Què trobem al disc ‘Aire’, que vens a presentar a Castellar? 
Aire és un disc d’onze cançons de vivències i emocions que vaig viure fa gairebé tres anys, m’he hagut d’esperar un any perquè sortís. Estic acostumada a fer discos d’emocions sinceres i reals, de coses que m’han passat a mi o a gent que m’estimo. El que explico en aquest disc ja em queda una mica lluny, però no passa res. Són cançons que parlen d’amor, de desamor, i d’un procés d’apoderament que vaig viure, després de tallar amb una relació que no estava funcionant. A Castellar vinc en format trio, amb Darío Barrosso a la guitarra i Isaac Coll al baix. És un format que ens funciona molt bé.

· El teu disc és feminista? 
Crec que tots els meus discos ho són perquè jo soc feminista. Per tant, les lletres i els valors de la meva música s’impregnen d’això. Hi ha tres cançons, això sí, que ho són explícitament. Una parla de la meva mare, es diu ‘Luna’, i la meva germana també hi canta. Una altra està dedicada a les dones en general, i parlo d’aquest món, que ens exigeix molt. A vegades ens costa sentir-nos satisfetes i completes perquè l’estereotip que ens proposa la societat és molt inassolible. Però no són cançons eslògan ni amb canya, en aquest sentit. No són per a una manifestació, sinó per acompanyar la dona. Això és el més feminista que hi ha. Totes som en aquesta lluita.  

· En quin punt vas començar a formar-te? 
Vaig començar amb la guitarra espanyola, estudiant clàssic. Vaig entrar al conservatori municipal de Barcelona, però només hi vaig ser 2 anys perquè, amb 14 anys ja em passava tota l’estona cantant i veia que la guitarra clàssica em costava molt estudiar-la. La mare em va dir que podia canviar d’estil. Ella havia estudiat al Taller de Músics i em va dir que ho podia provar. Hi vaig entrar amb 15 anys i hi vaig ser fins als 18. Després, es va crear el grau superior i també el vaig fer, fins als 22. I més tard, he seguit sense estudis reglats però amb la música, que és un estudi constant. Estic molt centrada en la composició de cançons, en el lideratge del meu projecte. És l’ofici. 

· A casa hi havia un entorn propici per la música?
Sí, el meu substrat musical és dins de la família. Ma mare ens posava molta música afroamericana, com Stevie Wonder, Michael Jackson, Destiny’s Child, Alicia Keys, és a dir, el pop afroamericà era molt present. També ens posava alguns discos de jazz. El pare ens posava els Eagles, Beatles, etc. Quan vaig entrar al Taller de Músics vaig començar a escoltar molt jazz, sobretot, moltes cantants de jazz. També vaig descobrir la música brasilera gràcies a una professora de cant que tenia.

· Has tingut més referents? 
Una altra revelació va ser quan vaig entrar al grup de Clara Peya. Allà vaig començar a cantar en català i castellà, vaig descobrir què era cantar amb un idioma que coneixia molt bé, fins aleshores només ho havia fet en anglès. També vaig entrar a Coetus, on vaig descobrir un folklore que no sabia que existia a la Península. Això em va canviar la perspectiva perquè vaig connectar amb una música que semblava que ja coneixia però que no havia sentit mai, perquè forma part del nostre imaginari col·lectiu i no ens hi fixem. Vaig començar a crear el meu propi projecte. També he estat 10 anys cantant amb The Gramophone Allstars, fent música jamaicana. Ara no s’hi nota gaire, en el meu estil, però l’he cantat durant molts anys. També m’encanta col·laborar amb altres artistes, n’aprenc molt, és com una classe magistral. Cadascú té el seu món, la seva energia per connectar amb el públic. I també a l’estudi, gravant, és molt inspirador. Amb la meva germana també he col·laborat força i tenim un disc de nadales, Present.  

· Et defineix un estil? 
Amb la meva música passo per molts llocs, sempre procuro que el concert no sigui estàtic pel que fa a l’estil, sinó que tinguis la sensació que t’hem portat al mig de la Península, al Brasil o a la Catalunya d’arran de mar, amb la idea de viatjar amb la música.