Josep Lluís Badal presenta el ‘Googol’

L’escriptor ripolletenc i professor de l’Institut Puig de la Creu de Castellar del Vallès, Josep Lluís Badal, presenta una nova novel·la que ha titulat amb el curiós nom de Googol, de l’editorial Animallibres.  En aquesta novel·la juvenil, no pas la primera, Badal ens parla d’un infant a qui molesten les preguntes que tothom li fa. “No perquè preguntar sigui dolent, sinó perquè la majoria de vegades la pregunta ja duu una resposta, o un parell, preparades”.

En aquest sentit, l’autor reconeix que hi ha preguntes molt bones però que, justament, són les que no ens solen fer. “Googol no vol anar explicant si és nen o nena, què serà de gran, per què porta els cabells així”. Per això decideix posar-se un nom tan ric  i relacionat amb les matemàtiques. “Googol és un dels número gegants que existeixen”.

Badal s’ha inspirat en Nikolai Gógol, un escriptor rus, “un home exagerat, brillant, rialler, també excessiu”. A principis del segle XX, amb el seu nom van batejar un número, el deu elevat a cent, “i el vaig trobar fantàstic perquè a més té poca utilitat, i jo el trobava utilíssim”.

Googol és un viatge iniciàtic i una novel·la d’aventures. “Com tota vida i com tot relat”, diu Badal. Googol no para de buscar alguna cosa, el lloc on se senti bé essent com és, on les converses no el facin ser quin no vol ser o plantejar-se de ser. “De fet, tots nosaltres vivim, fins que ens morim, un viatge iniciàtic”. Si és així, segons Badal, “cada dia és tot nou, el que passa és que ens n’oblidem i ens pensem que el vaixell ja ha atracat, o s’ha encallat al Canal de Suez, com aquell”. 

Si bé a Googol no li passen coses extraordinàries, sí que troba personatges extraordinaris. Per a un infant això no és tan extraordinari, i al  revés, segons com mirem el món tot és extraordinari. “Llegits des d’un punt de vista adult, els personatges i llocs que es troba Googol, els seus pensaments, a mi em semblen més realistes que un noticiari de televisió”, apunta l’autor.

El llibre té tants personatges om lectors tingui el llibre. “Cada Googol serà diferent, per això he provat de dir-ne molt sense acotar-ne la descripció”. És cert que el fil argumental es descabdella a partir de Googol, però apareixen els cercles d’alguns personatges que l’acompanyen, dels que circumstancialment es troba. “També per això vaig deixar un capítol sense paraules, no en blanc, eh?”. En aquest sentit, aquí també hi intervé amb força la il·lustradora Zuzanna Celej, “una de les millors il·lustradores que ara mateix hi ha”. Ella ha creat un desplegable on es proposen una dotzena d’aventures que el lector pot llegir com vulgui. 

Badal tenia clar que no volia fer una obra didàctica ni un manual d’autoajuda. “ A Googol no li agradaria, ara que ho penso”. La novel·la està pensada com una narració tancada, per tant, sense continuïtat. Googol conté alegria, indignació, “una tessitura de vida que intueixo bellíssima i el retrat d’una que no m’agrada i que té a veure amb gent que parla molt i d’ella mateixa”. Badal hi dona forma, cos, de la manera que més li agrada, que és escrivint. “Si m’allunyo del que escric, veig que no és diferent del que sent una persona normal, qualsevol persona, com som tu i jo, i aquest i aquella”.

^{'Googol', de Josep Lluís Badal.}