Josep Ll. Badal “El món sencer, l’univers, és una sola co...

· Com neix el llibre?
És fruit d’un rampell d’escriptura. De voler clavar-me en l’alegria del món en uns dies una mica tristos. De compondre una peça en sol major, perquè a voltes la llum se l’ha de buscar. I n’hi ha tanta! És una escriptura que es volia voladora i meravellada, i crec que va quedar així, cap on volia anar. Recordo que van ser dos dies molt intensos, quan el vaig escriure. Lluminosos.

· Per què un àlbum il·lustrat?
Tot i que havia publicat una sèrie per a menuts (Hopi), amb moltes il·lustracions, no havia fet mai cap àlbum. En el moment d’escriure ni m’ho vaig plantejar. Vaig escriure el que havia d’escriure. És a posteriori, que mires què has fet i decideixes si ho guardes a l’armari dels manuscrits (majoria de casos) o si proves de donar-li una forma pública. I, és clar, un text tan breu, tan diàfan, havia de ser un àlbum il·lustrat...

· I això de les coses que passen simultàniament...
La idea és antiquíssima. Però la tinc molt arrelada. Un dels mals de l’ésser humà és l’egoisme, l’egotisme, pensar prenent-se a si mateix com a centre. I en canvi, alhora, passen tantes coses tan importants! Si sabéssim arrelar, enfora, en el tot a què pertanyem! La meva respiració és conseqüència d’aquella arbreda d’allà a baix, i alhora alimenta la petita dent de lleó d’aquí terra. La cadira on seiem va ser un arbre esplèndid, la llum que rebem ha esclatat, heli salvatge, a milions de quilòmetres, una erugueta, ara mateix, té un ensurt perquè ha relliscat... i tot ens afecta tant! Tot depèn de tot, i tot és sagrat. Individualment, som una peça tan petita de l’engranatge... i tan important, alhora. El món sencer, l’univers, és una sola consciència. I nosaltres, petits humans egoistes, ens entossudim a fracturar-la, sentir-nos-en la part més important.

· Interpel·les el lector, per què?
Haha, és un joc, allargar la mà al petit o gran lector. El llibre vol ser conscient que el lector també hi és, com el lector és conscient del llibre, de l’autor, del que transporta el paper de la impremta. És una antiquíssima tradició literària que m’encanta. No només el Calvino de Si una nit d’hivern..., també moltíssima literatura clàssica. Mentre escrius dones la mà al lector, ell te la dona a tu. És una manera de saludar-lo i somriure, no?

· Vols fer crítica?
De cap manera. A més, m’agraden poc els llibres amb missatge, no són tant literatura com un pamflet, per digne que sigui. El missatge ja és el llibre, la vida, la literatura, ben intensa. No volia criticar. Volia mostrar una cosa meravellosa, un univers preciós on vivim i del qual som part.

· Tries un estil poètic?
No és que triï un estil poètic, és literatura. La poesia, la literatura, és un llenguatge diferent del que fem servir normalment. Infinitament més poderós, compassiu, lluminós. Això és el que l’autor ha de donar al lector, i no pas un farcell de tòpics.

· Fas servir moltes onomatopeies. Què et permeten fer?
És que em tornen boig, les onomatopeies. I, parlant, els humans en fem tantes! A voltes m’haig d’aguantar el riure. Són tan allunyades del so real, i a la vegada, infantilment, netament, tan significatives, benintencionades... humanes! Al principi, apareixien, en colors, en les il·lustracions. Però, en ser un llibre publicat alhora en castellà i portuguès, hi havia problemes amb les grafies... massa feina d’edició i retocs en la il·lustració. Ara, sí, fixa’t que en la meva literatura diguem-ne “adulta” en faig servir moltes.

· Aconsegueixes que el llenguatge ens sorprengui, com t’ho fas?
No, jo no, és el llenguatge, infinitament ric, productiu, que ens sorprèn a tots si ens hi endinsem. És la literatura, que ens deixa immersos en un oceà de vida. Quina llàstima que l’estiguem perdent, el llenguatge matisat, ric, en el dia a dia...

· Pau Gasol Valls ha il·lustrat el llibre. Qui va triar qui?
Jo tenia el text, i la Inês, l’editora, em va dir que si volia ajudar-la a buscar il·lustrador... vaig anar a una de les meves llibreries de capçalera i hi havia un llibre que m’estimo molt, L’estralaga, il·lustrat per ell. Em va agradar tant! Hi vam contactar i ostres, fulminant. És un artista enorme. Les il·lustracions d’aquest llibre les ha fetes amb pastel a l’oli, un pastel que queda com oli, cosa que ens va donar molts problemes tècnics, a l’hora d’escanejar els magnífics originals! Però quin tros de creador! Per a cada il·lustració en feia diverses versions, i totes creatives, meravelloses. Va ser una aventura extraordinària. Tot en aquest llibre ha estat un ram de llum...

· Creus que els adults perdem el camí de l’extraordinari?
I tant, que perdem. Perdem la capacitat de sorpresa. Llavors és quan envellim. Ens tornem seriosos, ordenats, previsibles, obedients... el nen es fascina amb qualsevol meravella quotidiana, encara no ha après a domesticar el seu pensament perquè sigui pràctic, consumeixi molt i obeeixi consignes de les petites pantalles. El nen encara és un ocell. Quin greu, que ho perdem, en créixer... Mira, la literatura és un camí per retornar a ser infant en la mirada, però amb el cor savi de vida viscuda. No ho sé, de fet. Ni em cal saber-ho, vull viure-ho.

· Què ens en pots dir, de l’editorial Akiara Books?
La Inês Castel-Branco d’Akiara Books és una editora extraordinària, que treballa sola. De fet, ella també és autora i il·lustradora. Al Pau i a mi ens ha donat ales! Ara mateix, Akiara és una de les millors editorials de literatura infantil del país, sense cap dubte. Ella ha estat l’àngel que ha fet que aquest llibre existís. I el Pau Gasol i jo, rient com nens, l’hem seguida!

Portada de 'Mentrestant, en un altre lloc...', de Josep Lluís Badal. || CEDIDA

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

Josep Ll. Badal “El món sencer, l’univers, és una sola consciència”