Jordi Purtí: “Fem música clàssica, però jugant molt”

Jordi Purtí dirigeix 12 músics  clàssics que fan una posada en escena sorprenent a el 'Desconcerto'. L'entrevistem:

· Què s’ha d’esperar, el públic, amb aquest ‘Desconcerto’?

El públic podrà escoltar música clàssica, peces conegudes i d’altres que no tant, intercalades amb arranjaments d’altres peces. I veureu moviment i molt d’humor, tot i que sembli estrany, curiós i inesperat dins el gènere de la música clàssica i orquestra de cambra.

· Vosaltres ja vau visitar l’Auditori de Castellar l’any passat, oi?

Sí, ja vam fer el ‘Concerto a tempo d’humore’ i va anar molt bé. En aquest cas, amb el ‘Desconcerto’, el concert que oferirem ara, ja no hi ha cadires a l’espai escènic. Això ja és un salt al buit, és el “más difícil todavía” del circ [riu]. hi ha un moviment constant. És més difícil pel que fa a la interpretació musical.

· Certament, un repte per als músics, no?

I tant. Tocar un instrument de corda, ja sigui un violí, una viola, o altres més pesants com el violoncel o el contrabaix, drets. Han de penjar-se l’instrument. És més difícil però ho fa més espectacular. La majoria de músics que ens venen a veure queden estupefactes, del que es fa a escena i del que sona.

· I com feu la posada en escena?

La dramatúrgia és sobre una orquestra de cambra. El director vol seguir el programa establert però veureu que no se’n surt com ell voldria. Els músics juguen amb les peces i el públic. Fem música clàssica però jugant molt, saltant, corrent, en constant moviment.

· Per què heu titulat el concert amb el nom de ‘Desconcerto’?

Personalment, a mi m’agrada molt la música clàssica, però també el gest i, sobretot, l’humor. Volia barrejar-ho tot. Això no es fa mai, a cap nivell. Hi ha duets que ho han  treballat però mai 12 músics. El fet que una orquestra de cambra faci això ens fa únics al món. Hem estat a Mèxic, a Xangai, Hong Kong, a Alemanya, França, Catalunya, Espanya, al festival d’Edimburg, i ara al setembre anem a la Xina.

· Quina mena d’humor feu?

Un humor universal. Ajuntem el llenguatge universal de la música clàssica amb un altre llenguatge universal que és el gest, amanit d’humor i acció. Busquem un humor entenedor, tant per a un nen com per a tot tipus de cultures i d’intel·ligències emocionals.

· Quins compositors heu triat?

Vam parlar amb ells i hi son tots, ens van dir que estaven molt agraïts que toquéssim les seves peces. Hi haurà música de Beethoven, Schubert, Mozart, Bizet, etc., música de totes les èpoques, que són intemporals.