La formació liderada per Dani Coma ha comunicat que cal reflexionar sobre el format fet durant aquests gairebé 20 anys
El grup Macedònia ha anunciat que aturarà la seva activitat artística de cara al 2021, quan la formació arribarà als 20 anys d’història. “És una aturada indefinida, que pot ser de sis mesos o per tota la vida”, explica el líder de la banda, Dani Coma, que afegeix que “necessitem parar per reflexionar sobre si fem falta o no”.
El format de Macedònia sempre l’havia obligat a una certa continuïtat. Cada cinc anys canviaven les cinc cantants. “I dèiem, ara que les hem canviat i que les famílies estan il·lusionades, no ens aturarem, no?”. I així es va anar seguint el patró, fent les coses que els agradaven.
El grup Macedònia fa lletres per a nens i nenes de primària, quan deixen l’animació infantil i abans d’escoltar els concerts de Festa Major, el que poden entendre entre els 11 i 15 anys. “Seguim tossuts pensant que som necessaris”, però també s’adonen que el públic passa dels grups d’animació infantil com Xiula, El Pot Petit o Reggae per Xics a grups com Txarango, Catarres, Lildami, etc, “que fan lletres precioses, no dic que no, però que parlen de temes com sortir de festa”. En aquests concerts cada cop hi ha més nens i nenes de 7 a 12 anys, “cantant lletres que són per gent més adulta”. S’han convertit en grups de música familiar i els programadors també ho enfoquen d’aquesta manera. “A mi em costa entendre-ho perquè les lletres de les seves cançons no estan pensades per a ells, sinó pels pares a qui els agrada aquest tipus de música”.
D’altra banda, la música dels grups que els nens consumeixen quan són més petits fan animació infantil. “És un altre gènere, que no és el nostre, perquè nosaltres no fem aixecar les mans, ni fer rotllana, ni picar de mans”, afegeix Coma. De fet, un dels slogan més sonats de Macedònia és “el primer concert de la teva vida”. Coma creu que l’espai que ells ocupaven encara no està cobert, però que potser és un espai que no cal cobrir, i sobre això cal pensar-hi.
A nivell de seguidors, Macedònia sempre ha viscut cicles. “La decisió de plegar no és per la manca de seguidors, sinó per la reflexió que un fa”. Fa tres anys, per exemple, van treure un videoclip de la cançó Mulla’t, que va resultar ser la més vista de la història de Macedònia. El grup mai ha pretès omplir estadis sinó, simplement, tenir un lloc i notar que aquest lloc es valori. “A nosaltres ens agradaria que hi hagués més grups com nosaltres, tenir competència perquè així se’ns programés”. En aquest sentit, el grup no només fa música per fer-la sinó per omplir un buit a nivell de lletres de cançons que expliquin el que els passa als nens i nenes d’aquesta edat.
Els orígens
Macedònia va néixer de la inquietud del Dani Coma, que ja escrivia obres de teatre per a nens i nenes d’entre 11 i 15 anys, “i els feia cançons per a ells”. Un dia, el seu pare li va proposar que les gravés i, “és clar, allò ja era un disc”, diu Coma. El primer concert va ser a la plaça Major de Castellar, amb la Georgina Muntada i la Marina Schkot, i de seguida van arribar les cinc primeres fruites. “En un principi, no ens vam imaginar que seria cíclic”, tot i que van veure que seria el millor, ja que algunes de les nenes no tenien previst dedicar-se professionalment a cantar i era sacrificat, a diferència dels músics, “que sí que havíem estudiat per dedicar-nos plenament a la música algun dia”. Al sac ja s’han endut dos premis Enderrock, un per Estic contenta i l’altre per Escandaliciós. Amb la formació actual, s’acomiaden amb el disc Papallones, que gravaran aquest Nadal.
El grup Macedònia va néixer l’any 2001, impulsat pel músic castellarenc Dani Coma
L’any 2001, el Dani Coma va posar nom a un projecte que - poc s’ho pensava - duraria fins ara. Macedònia naixia com un grup majoritàriament castellarenc. Tots els músics eren locals, i dues de les cinc fruites que donarien l’embranzida a la formació, també. Les primeres fruites cantants van ser la Mariona Colomé (pinya), la Laura Cueto (llimona), la Nina Uyà (maduixa), l’Amanda Delgado (kiwi) i l’Àlba Rodríguez (mandarina).
Macedònia, primera generació.
Concert de Nadal de Macedònia, amb la castellarenca Aida Llop a l’esquerra, fent un “solo”
L’any 2007 va pujar a l’escenari la segona generació de Macedònia, formada perl’Èlia Macià (maduixa), la Laia Pujol (mandarina), la Clàudia Raventós (kiwi), la Berta Gilbert (llimona) i l’Aida Llop (pinya), aquesta última, la nena castellarenca de la formació. S’hi van estar fins al 2012. Macedònia va oferir, entre molts altres, el concert de Nadal que es va celebrar a la nostra vila.
Aida Llop, a l'esquerra, en un concert de Nadal. || Q. PASCUAL
Les Macedònia, pregoneres de la Festa Major
La tercera generació de Macedònia, formada per la Paula Noguer (maduixa), la Sara Roy (mandarina), l’Irene Carreras (kiwi), la Carlota Busquets (pinya) i la Maria Farrés (llimona), van ser les pregoneres de la Festa Major de Castellar 2013. Les noies van fer arribar un missatge a Castellar: “Perquè les coses canviïn, els nens i nenes heu d’estar convençuts que les coses han de canviar”.
Pregó de Festa Major amb Macedònia. || Q. PASCUAL
El videoclip de la cançó ‘Perdona’ es va gravar a l’Espai Tolrà, l’any 2017
L’any 2017, Macedònia va publicar el videoclip de la cançó ‘Perdona’, inclosa al disc ‘Estic contenta’. Seria el primer single del disc. La Noa, la Mar, la Lota, la Gina i l’Anna cantaven sobre el demà de demanar perdó, que moltes vegades requereix esforç, lluitar contra un mateix. El vídeo es va rodar als voltants de l’Espai Tolrà, com mostra el fotograma.
Fotograma del videoclip 'Perdona'.
