Una gran col·lecció d’objectes militars

El castellarenc Andreu Planas compta amb una extensa col·lecció, ubicada recentment al carrer Pare Borrell, 13. Es tracta d’una mostra d’unes 10.000 peces, grans, mitjanes i petites, especialment militars.  Aquest any farà 40 anys que va començar  la col·lecció. “Quan vaig fer el servei militar a Madrid em va agafar l’afició perquè anava molt al Rastro”. El tema militar el va atraure de seguida, al costat d’un altre company. Junts van començar a comprar camises que en aquella època eren moda.

A partir d’aquí va començar a comprar coses antigues de la Guerra Civil, sobretot cascos, però també altres relíquies, que també guardava quan un familiar es moria. “Et trobes amb gent que et ven altres coses que no són militars, com càmeres de fotos, vídeos, TBOs, etc”.

Abans, Planas venia moltes coses per Internet i anava a fires, afegint-se als mercats que es feien per tota Espanya: a Madrid, Saragossa, Alcañiz, franja de l’Ebre, i també a la fira que organitza l’Antonio García, del Museu de l’Antoni  de la Coca-Cola.

De material de la Guerra Civil ja li queda poca cosa perquè l’ha anat venent, però encara guarda cascos militars de l’any 1934, i de la Primera i Segona Guerra Mundial, i posterior, fins als anys 60 i 70. “Hi ha gent que busca material de col·leccionisme per fer recreacions històriques”, apunta Planas. hi ha qui compra coses per fer pel·lícules. “Necessiten botes, cascos, uniformes, etc”. Per tant, el museu també es transforma en botiga. Perquè els objectes fossin més visibles va decidir adquirir el local al Pare Borrell i muntar una exposició oberta. “Ho tinc a disposició, abans ho tenia a casa, a Sant Feliu del Racó”.

Ara, pràcticament no compra res perquè ja té el museu saturat d’objectes. “Tinc uns 1.000 emblemes de l’exèrcit espanyol”. Ho té classificat per països. Sobretot, té objectes de la Unió Soviètica. “La meva dona és ucraïnesa i quan hem viatjat allà sempre compro coses”. Afirma que el 60% de l’exposició és soviètica. I de tot el que té, el 80 % és militar, tot i que també té revistes, documents, relicaris, lleteres, màquines de cosir, làmpades, estris, gerres i, fins i tot, sants.

Hi ha algunes peces especials per a Planas, que costen més de vendre pel record sentimental que tenen. “Per exemple, capes de la Guàrdia Civil dels anys 40, gorres, cascos que va fer el president Azaña l’any 1934, cascos francesos de la Guerra Mundial, i d’alemanya”.

Planas reconeix que aquí es disposa de menys material perquè el front era més petit que a la Unió Soviètica, on hi va haver milers de quilòmetres quadrats. Per aquest motiu, a Ucraïna encara s’estan excavant restes i l’Andreu compta amb algun casc tret d’alguna d’aquesta excavacions. Sobretot, els objectes que són de procedència alemanya, i “sempre especifico que és col·leccionisme, que la temàtica no és ni feixisme ni apologia”. En aquest sentit, diu, “la història no l’hem escrit els col·leccionistes ni els antiquaris”. Per això, a les parades col·loca cartells específics per fer l’aclariment.

Planas es confessa també historiador, tot i que professionalment s’ha dedicat a una empresa d’aigües. Parlant amb ell, però, se li nota la vocació per la història recent. De fet, per això té tan material del període del segle XX. I és que de col·leccionisme n’hi ha de molt i divers: de cava, segells, monedes, però específicament, el seu tema és militar.  “Són trastos per alguns i antiguitats per altres”.

Tot el material està conservat en un local de 90 m 2, d’uns 25 metres de llarg i 5,5 d’ample, i és visitable, amb cita prèvia al 606550061.