Gisela Pou publica ‘Camil·la i la flauta màgica’

L’escriptora castellarenca Gisela Pou acaba de publicar el conte infantil Camil·la i la flauta màgica, de l’editorial La Galera. La prolífica novel·lista per a adults i també autora d’altres històries infantils divertides com les de la Sara Pegues, que el públic va conèixer i aplaudir el 2008 “i que encara funcionen molt”, - segons diu ella mateixa - ara ens sorprèn amb un nou personatge, la Camil·la, que no ve sola sinó acompanyada d’una família curiosa, d’uns animals de companyia sorprenents i d’uns amics que li faran costat, o ves a saber, en els embolics que viurà durant les aventures d’aquest llibre. “Els personatges que surten al primer llibre, també seran els de les dues històries més també basades amb la Camil·la, que ja tinc escrites i que falta il·lustrar”.

Si ens centrem en aquest primer conte, Camil·la i la flauta màgica, de seguida se’ns desvela que la Camil·la és una nena de 10 anys que té un lloro molt especial que es diu Curri, una gata que es diu Nel·la, “que sembla més un gos que un gat perquè tot ho ensuma”. El Curri la Nel·la s’estimen i s’odien, però ajudaran. La Camil·la té dos germans. Bé, un d’ells,  el Dom “és un mig germà i amb ell comparteixen el germà petit”.  El Dom és un nen perfecte, que tot ho fa bé, i això no agrada gens ni mica a la Camil·la. La mare de la protagonista és doctora i el seu pare, el D.O., és il·lustrador. “Que, de fet, no és el seu pare”.  La Kimeta és senegalesa i l’amiga de l’ànima de la Camil·la. Tot i que no hi apareix directament, també hi participa l’avi Ton, que era l’amo del lloro Curri, i d’ell va aprendre a recitar versos de García Lorca. “Al conte, el Curri posa la Camil·la en un gran problema”. La Nel·la ja ho va dient,  “que això no acabarà bé [riu]”.

A l’argument, la protagonista ha de fer una audició davant la classe en una mostra musical de l’escola. Escull la flauta com a instrument “però de seguida s’adona que no se’n surt”. Fins que, de sobte, la flauta sonarà meravellosament bé, i és que el Curri, el lloro que té el do de la paraula com tots els lloros, “també sap imitar la flauta i interpretar peces del  gran flautista Jean-Pierre Rampal”. Com es resoldrà l’embolic? Al conte hi trobarem bons ingredients: molt d’humor, segrestos, rescats, embolics i molta acció. “Els nens estan acostumats a veure audiovisuals i, amb la literatura, ens hi hem de posar una mica per enganxar-los”.

Il·lustracions de Maria Serrano

La il·lustradora Maria Serrano s’ha encarregat de donar forma als personatges amb els dibuixos, que no només serveixen per il·lustrar la història sinó que “inclouen bafarades de text, pròpies de la novel·la gràfica, informació a afegir que no s’ha donat abans al text”.

Si bé la il·lustració va arribar després que el text de Pou, - ja que és l'editorial qui va proposar-la -, amb la il·lustradora, l'escriptora va acabar de perfilar l’aspecte dels personatges. “La Camil·la tenia uns cabells estirats, era molt neutra, ara té els cabells esbojarrats i panotxa”. El conte ja es pot adquirir a les llibreries.