Gemma Ruiz: “He fet una novel·la purament feminista”

La mediàtica sabadellenca fa cròniques culturals als informtius de TV3. Vindrà a Castellar per presentar el seu llibre ‘Argelagues’ el proper dimarts, a les 19 hores

· De què parla, ‘Argelagues’?
 És la història de les meves avantpassades, la meva besàvia de Castellterçol, la meva tieta-àvia, que era la seva filla, i la meva àvia, una jove que va venir de Múrcia. Explico el seu esforç per adaptar-se als efectes de la revolució tèxtil en el Vallès rural, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització.

· Vols fer-los un homenatge?
 Sí, efectivament. Parlo de tres dones coetànies de qui no s’ha retut cap homenatge, i que són les que ens han permès que el segle XX corrés fins al segle XXI. Perquè elles representen moltes altres dones. Són persones que venien d’una zona rural, de classe popular, i que van ajudar que poguéssim evolucionar, fins que gent com jo mateixa poguéssim anar a la universitat. Elles van fer possible que canviéssim el destí. És un reconeixement a totes les àvies i besàvies que la majoria de gent tenim.

· Aquestes dones et permeten parlar d’una època?
 Sí, són l’excusa per a fer-ho, perquè t’adones que el seu testimoni no és mai un cas aïllat. Tots estem teixits, quan vaig estudiar el meu cas failiar concreta em vaig adonar que és el cas de moltíssima gent. Em va permetre parlar d’un període històric des d’un altre punt de vista, més aviat des dels marges, des de la perspectiva de la gent que no ha tingut la veu, gent que  ha vingut de baix, que no són burgesia i que, a més, són dones. El llibre pretén portar la seva veu fins ara.

· És un llibre volgudament crític amb el masclisme?
 Sí, he fet una novel·la purament feminista. No és un llibre pamfletari, sinó que he utilitzat les eines de la ficció per portar el pensament que em mou a mi. la meva intenció és donar veu a les dones que han estat silenciades, abusades, menystingudes. És una visió de la història no acrítica. Si hi ha violacions i impunitat s’explica amb tots els ets i uts. En aquest sentit, no és una novel·la tova ni tèbia. També hi ha moments amb sentit de l’humor, és clar!

· Hi ha biografia, al llibre?
 No és la meva biografia, ni molt menys. És una veu que va endarrere i que no té res a veure amb mi, tot i que jo vinc d’elles. Precisament, la meva fascinació venia, justament, d’explicar un entorn i un món que no tenen res a veure amb el meu però que, en canvi, són tan pròxims, generacionalment.

· Els vallesans ens hi trobarem identificats?
 Si voleu sentir-ho com una història vallesana, perfecte! Però l’experiència m’ha dit, després d’haver voltat per tot arreu, des de Fraga a Maó, que encara que no siguin del Vallès també poden trobar-hi la seva història. Els paisatges vallesans hi són, és clar, però per exemple a Mallorca em van dir: és la història de les nostres dones però enlloc de tèxtil feien perles. Així que aquesta és la gràcia de gratar el passat, que hi ha punts en comú, fins i tot en la parla. Ens fem murs de separació comarcal i, en realitat, som més 1 del que sembla.

· Quina llengua utilitzes?
 No cerco els sabadellenquismes, ha ha. És un lèxic que em ve molt de Castellterçol, de l’àmbit rural. D’allà em venen les frases fetes, i m’ha agradat recuperar-les. Per a mi, formen part d’una llengua viva, són al meu corpus.

· T’esperaves l’èxit de la novel·la?
Ni de bon tros! La vaig escriure perquè vaig voler, no va ser cap encàrrec, no tenia expectatives. Ha arribat a les 12 edicions! Ja estic preparant una altra novel·la, encara s’ha d’acabar però està encarrilada.

Podeu escoltarl'entrevista sencera aquí: