Cançons i confidències amb Gemma Humet

La cantant i pianista terrassenca Gemma Humet va ser l’encarregada d’obrir aquest divendres al Parc de Canyelles la nova edició del FemFestival de Castellar del Vallès amb un concert de proximitat en què la música, la poesia i les vivències personals es van entrellaçar de manera natural. A això hi va ajudar l'entorn, ja que aquest any el FemFestival, impulsat per les regidories de Cultura i Feminismes de l’Ajuntament, ha distribuït els concerts en diferents espais patrimonials i naturals del municipi. Sens dubte, el moment en què el dia es comença fer fosc i els voltants de l'església de Sant Esteve van contribuir a aconseguir aquesta atmosfera.

En format de veu i piano, Humet va oferir una actuació sense les cotilles d’una gira de presentació, amb un repertori escollit únicament pel plaer de compartir les cançons que més li venia de gust interpretar. “En aquests concerts, que no van lligats a cap presentació, faig el repertori que vull”, va explicar a l’inici de la vetllada. Una declaració d’intencions que es va reflectir en un recital que va combinar peces pròpies, adaptacions de poemes i homenatges a artistes que han marcat el seu camí.

Durant la seva actuació va interpertar temes com Per dèbil també és ser perfecta i va continuar amb temes com La mesura de la passió, El noi de les places buides o Crida’m. Entre cançó i cançó, Humet va anar desgranant reflexions i anècdotes personals, creant un clima de gran complicitat amb el públic. Fins i tot es va descalçar damunt l’escenari, en un gest espontani que va reforçar la sensació d’intimitat que va presidir tota l’actuació.

La poesia va ocupar un lloc central en el recital. Humet va posar veu al poema Podries, de Joana Raspall, i va interpretar Cançó de fer camí, sobre el conegut text de Maria-Mercè Marçal amb música de Borja Penalba i Mireia Vives. També va recuperar Brida, un poema de la mateixa Marçal musicat per ella mateixa que, segons va explicar, només interpreta en directe.

^{Gemma Humet va crear un ambient íntim amb el públic que va assistir al primer concert del FemFestival 2026. || Q. PASCUAL}

Un dels moments més personals va arribar durant el bloc dedicat a cançons dedicades a dones. Va recordar que es diu Gemma gràcies a la protagonista de la cançó Gemma, composta pel seu oncle, el també Joan Baptista Humet, que va dedicar a la seva germana - també tieta de l'intèrpret- que patia poliomielitis. A aquest homenatge familiar s’hi van sumar interpretacions com Homenatge a Teresa d'Ovidi Montllor i la sempre emotiva Alfonsina y el mar, d’Ariel Ramírez i Félix Luna.

La cantautora també va voler reivindicar la influència de Toti Soler, amb qui fa quinze anys que comparteix escenaris. Va explicar que hi ha una de les seves cançons en què habitualment només hi posa les segones veus i que mai no li permet interpretar-la en solitari, una mostra de la relació artística que mantenen des de fa anys. D’ell, va dir, n’ha après moltes coses, abans d’interpretar alguns dels poemes de Salvador Espriu que va enregistrar també amb Toni Xuclà.

Humet, que va confessar que fa quatre anys que no publica cap disc, va ademetre que està fent noves composicions nascudes d’una obsessió molt concreta: retenir aquells instants que no vol oblidar. Va citar records de Formentera, el País Basc i Lisboa, l’aroma persistent d’un cafè, una ària de Puccini o la manera com el pas del temps es fa visible a través dels fills. D’aquest procés creatiu en formen part dues cançons encara sense títol que també va compartir amb el públic.

Abans d’acomiadar-se, Humet va resumir l’esperit de la vetllada amb una frase senzilla però contundent: “Aquesta hora i escaig que hem compartit no ens la treu ningú”. El concert va tancar amb Ales al vent i una emocionant interpretació de Gracias a la vida, de Violeta Parra, que forma part de l'espectacle que la terrassenca dedica a la cantant llatinoamericana.