El Centre d'Estudis Castellar - Arxiu va dur a terme un itinerari pel casc urbà, diumenge passat
El passat 12 de març, el Centre d’Estudis Castellar - Arxiu d’Història va dur a terme un nou itinerari del cicle ‘Un tomb per la història: Les dones de Castellar’. Aquesta vegada, la sortida pretenia recuperar un tros de la història i paper de les dones a Castellar del Vallès. La proposta va tenir molt èxit, esgotant inscripcions amb prop de 50 persones.
L’historiador Llorenç Genescà, que va guiar l’itinerari. Va anunciar: “avui no fem el Camí Lila, sinó que estrenem una nova proposta per reconèixer les dones de la nostra història”. En aquest sentit, va explicar que ja fa uns dos anys que està entrevistant diverses castellarenques, la majoria, grans, perquè expliquin la seva història. Si arriba al centenar d’entrevistes, aquesta recerca podria donar forma a un llibre, tot i que encara vulgui entrevistar més dones. “Faig una crida perquè qui en conegui es posin en contacte amb mi o amb el Centre d’Estudis per dir-nos-ho”.
L’itinerari va començar als Jardins del Palau Tolrà, on Genescà va parlar de l’Emília Carles Tolrà, “Sempre se’n fa referència com la Vídua de Tolrà, el nom no hi és fins recentment, com pot ser?”. L’Emília es va casar amb el tiet, “això era força habitual perquè així no es disgregava el patrimoni familiar”.
Inici de l'itinerari del Centre d'Estudis 'Les dones de Castellar', amb Llorenç Genescà, als Jardins del Palau Torlà. ||M. A.
El seu marit va arribar com a metge, va comprar una fàbrica i la va convertir en una gran empresa i “no va fer cap d’obra que revertís en la població de Castellar, sinó que ho va fer ella”. Van ser unes infraestructures que transformarien de manera radical el panorama castellarenc. Al llarg del recorregut va deixar palès que, des de l’antiguitat i sempre, les dones mai han tingut el seu lloc a nivell de reconeixement i discurs oficial.
En un altre punt de l’itinerari, Genescà va parlar de Maria Teresa Escalfet, llevadora, de les seves funcions, “va ajudar a néixer fins a 3.000 nadons” i va dir en primícia que havia descobert encara dues llevadores anteriors. També va parlar d’Ermessenda de Carcassona, primera senyora del Castell de Castellar. “Al segle X, quan es casa amb el compte de Barcelona, rep la dot de la família, i la gestiona ella”. La dona, per llei goda, també rep una marital, és a dir, “una dècima part del que té el marit”. En aquest cas, li va entregar un condomini total sobre el que tenia, en violari(copropietària vitalícia).
En un altre punt de parada, Genescà va parlar de les professions de les dones. “No es coneix cap metge dona fins recentment”. Moltes, acabaven estudiant infermeria. També d'altres, acabaran fent farmàcia. De fet, tot acabava girant al voltant de la cura dels fills, la maternitat, l’educació familiar. Segons Genescà és un fet que “el que passa amb les dones a l’espai públic i a l’espai econòmic sempre s’acaba lligant situació econòmica”. Les dones que acabaran estudiant són les que rebran suport econòmic familiar. Degut al poc temps que quedava, Genescà va escurçar un xic l'itinerari previst i el Centre d'Estudis va comunicar que es deixava la possibilitat de reprendre una segona part de la sortida, més endavant, per explicar les dones que encara havien quedat per conèixer.
L’itinerari va finalitzar a Ca l’Alberola, amb un magnífic concert del Cor d’Atzamares i les Rebels de bracet del Cor Sant Esteve, que van interpretar un repertori de cançó de temàtica feminista davant del públic assistent.
Actuació del Cor d'Atzamares i les Rebels de bracet, del Cor Sant Esteve, a Ca l'Alberola. ||M. A.
