Esteve Prat: “Una obra ha de transmetre sensacions”

· Quina obra podrem veure?
Aquesta vegada, presento un total de 50 obres que comprenen un període de 4 anys, des del 2015 al 2018.  

· I per què, aquest període?
Perquè és quan vaig començar amb conceptes nous. Havia fet sempre paisatge amb la tècnica de l’oli; pintava paisatge castellarenc i, posteriorment, del Delta de l’Ebre i Maestrat. A l’última etapa havia fet una mica de figura, però no m’acabava d’inspirar. A partir del 2015 vaig fer natures mortes i bodegons a base d’estampacions, de grattage, de reserves,  collage, acrílic; vaig fer tota una sèrie. Abans pintava sobre tela o fusta i ara ho faig sobre paper i cartró.

· Fins a sumar les quatre sèries que presentes?
Vaig seguir amb la mateixa tècnica,  però fent un format molt gran. Em venia de gust fer coses molt grans, gairebé pintura mural, però no sé si ho tornaré a fer perquè és una feinada. Vaig fer figura i després vaig seguir amb la  figura en obres més petites, que no és tan experimental com la de grans formats. El gran format va sorgir d’una manera espontània. Tinc quadres de 3 x 1.5 metres En vaig gaudir molt perquè les eines que utilitzo per pintar un suport tan gran no són les mateixes que en una pintura petita. El traç pot ser més lliure i no has de ser tan conservador. 

· Són sèries clarament diferenciades. Això és bo?
No sé si és bo o és dolent. Sé que, a cada moment, intento pintar el que em ve de gust i fer-ho tan bé com pugui. Ara he fet incursió en l’abstracció i no sé si hi tornaré. Fa anys, es considerava que un pintor era paisatgista, o feia marines, o figuratiu, o abstracte. Però això ha canviat, tot és expressió. De fet, l’any 1981, quan vaig acabar Belles Arts, ja vaig fer una exposició d’obra abstracta a Sabadell.

· Què veurem, a l’última sèrie d’obra abstracta que presentes?
Són quadres de petit format, obres fetes el 2018, abstractes fets a partir d’una realitat concreta. Introdueixo subtilment el full d’or o pa d’or en petites zones concretes. És una tècnica que es fa servir per daurar. Jo no soc daurador, però la filla del pintor Valls Areny em va donar uns quadres del seu pare on utilitzava el pa d’or, i vaig decidir fer-lo servir per a les meves conveniències. 

· A més de pintor, ets docent. T’agrada, aquesta feina?
Sí, soc docent per voluntat. Vaig començar a impartir classes amb 23 anys. I continuo, tot i que d’aquí poc em jubilaré. Treballo a l’institut Torre del Palau de Terrassa i també havia treballat al Blanchart, també a Terrassa. Faig batxillerat i m’agrada perquè, en aquests cursos avançats, el professor té força llibertat per explicar el que creu que pot ser profitós per als seus alumnes. 

· Als quadres que presentes hi ha figura femenina, per què?
Després de fer bodegons, jo havia fet figura a dibuix artístic amb carbonet. Pel moviment que té, per les formes, he triat principalment la figura femenina, tot i que també hi ha representació d’una figura masculina en un dels quadres.  No té més secret.

· Què ha de tenir un bon quadre?
S’ha d’evitar buscar sempre un més enllà del quadre. En un abstracte, per exemple, no cal veure-hi coses que no hi són. Una obra ha de transmetre  sensacions. Ha de jugar bé amb el color, les textures, ha de tenir una bona composició, un tractament de la tècnica... es valora pels equilibris, tensions, pesos, color de l’obra, etc. Si això funciona, l’obra entra per la vista. No ens podem estancar en la pintura clàssica, hem d’incorporar noves tècniques. A mi m’agrada molt l’art contemporani perquè em provoca sensacions. 

· Has exposat gaire?
He fet més de 30 exposicions individuals i moltes de col·lectives. A partir del 2015, sobretot, m’han sorgit moltes oportunitats, aprofitem-ho. No és fàcil vendre obra, ni que la gent vagi a veure-la a les galeries.