IMG 8118_1440x961
D'esquerra a dreta, els actors Olga Torrents, Joan Romeu i Jaume Clapés, a un assaig de 'El retorn'. || J. MELGAREJO
24/11/2022 Cultura
L’Esbart Teatral estrena ‘El retorn’

Ramon Falcó dirigeix el muntatge, que tracta la  guerra de Bòsnia i les seves conseqüències

Marina Antúnez

L’Esbart Teatral de Castellar estrena obra aquest divendres. El retorn és el muntatge que es podrà veure també els dies 26 i 27 de novembre i 2, 3 i 4 de desembre, a la Sala de Petit Format de l’Ateneu. Els divendres, a les 20 h, i els dissabtes i diumenges, a les 18 hores. “Aquesta obra tracta d’un tema universal que, per desgràcia, no ens hem tret de sobre, les guerres i les conseqüències d’aquestes guerres”, apunta Ramon Falcó, director de l’obra El retorn.

 

El text és de Manuel Brugarolas, que va escriure l’obra fa dos anys i la va presentar al Premi de Teatre Àngels Poch 2021 d’Òmnium Cultural de Terrassa. “Va rebre el primer premi del certamen, dedicat a Àngels Poch, una actriu terrassenca que va morir fa pocs anys”, diu Falcó.

 

El context de l’obra és la guerra de Bòsnia-Herzegovina.  Enguany, se celebra el 30è aniversari. Descobrim l’argument a través dels sentiments d’uns personatges traumatitzats. A l’elenc interpretatiu, Falcó compta amb Jaume Clapés (Edin), Agnès Hernàndez (Marija), Dolors Castells (Olga), Joan Romeu (Milan) i Olga Torrents (Danica), que interpreten personatges de diferents ètnies.

 

A l’obra, un grup de joves que passaven les vacances junts en una zona més o menys turística de Bòsnia, es retroben, “i d’aquí ve el títol”. Confronten els seus sentiments - alguns ja han desaparegut -. “L’obra, en realitat, parla d’amor i de mort, és molt colpidora perquè afecta els sentiments més íntims de les persones”, afegeix Falcó. El director va decidir donar forma al text d’ El retorn després d’haver fet la correcció ortogràfica del mateix per a poder-la editar. “em va colpir, i quan vaig proposar representar-la tothom va quedar-ne encantat”.

 

Edin és un personatge bosnià i Marija és croata i la parella d’Edin. Olga és la germana petita, un personatge curiós perquè està permanentment dalt de l’escenari però és mort.  “És un esperit que simbolitza la mort que tots portem a dins quan hi ha tragèdies com una guerra”, diu Falcó. De fet, l’obra ens parla de totes les guerres.

 

Milan i Danica són una parella sèrbia, “els vencedors, entre cometes”. Ells  no han tingut la necessitat de marxar i, quan es retroben amb la resta, volen passar pàgina de tot, “i justament això és el que no passa”.  El bosnià que va sobreviure té un enfrontament sentimentalment fort amb els amics de tota la vida, els personatges serbis.

 

La guerra de Bòsnia és un conflicte latent “que no sabem quan pot tornar a esclatar”. En són testimoni tots els memorials que es van fent contínuament i que van aixecant fosses comunes, trobant restes de parents. “No oblidem que va tenir un gran protagonisme molt calamitós”. I és que els soldats de la ONU, en aquell moment, van permetre assassinats dels musulmans de Srebrenica “i això no està resolt”.

 

De la mateixa manera que a Bòsnia, a Catalunya també hi ha pares i avis que van anar a la guerra “i encara no han trobat els seus morts”.  Són ferides, aquestes, “que demostren la crueltat de l’espècie humana”.  Segons Falcó, aquesta realitat no es coneix prou. “S’ha donat la dissortada casualitat que ara coincideix amb la guerra d’Ucraïna, on passen coses semblants”. De fet, tota la zona balcànica, amb anades i vingudes de musulmans per part de Turquia, i eslaus de la zona de Rússia, ha estat històricament una zona de conflicte.

 

A part del programa de mà, el director ha escrit una petita introducció, “que llegiré en començar l’obra perquè la gent s’adoni que el que anem a veure és una reflexió sobre sentiments que ens transporten més enllà”. En aquest sentit, no només es planteja el fet de la crueltat i tragèdia sinó la bellesa d’aquests sentiments, l’amor entre persones.

 

L’escenografia és minimalista, recrea un parc públic on passa tot, en pràcticament un dia. També hi ha efectes sonors i música, “una sola peça que apareix al principi i al final”. L’obra és Chacona de Bach, triada per l’autor. Brugarolas. 

 

El retorn també es representarà al Teatre Principal de Terrassa al febrer, on va ser premiat el muntatge.

 

Sessió amb col·loqui

El diumenge 27 de novembre, a la sessió de les 18 h,  s’ha previst un col·loqui posterior a la representació amb l’autor de l’obra, Manuel Brugarolas; una supervivent de la guerra de Bòsnia, Sifa Suljic; “el realitzador i guionista del documental” L’última cinta des de Bòsnia, Joan Salicrú, a més dels actors i actrius de l’obra.

 

Segons el director, “sortirem reflexius, gairebé amb llàgrimes als ulls; s’aborda d’una manera molt delicada per part de l’autor, perquè té molta bellesa, s’aborda des dels sentiments  i amor de les persones”.   

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris