El Shakespeare més actual

Aquest 2016 ha estat prolífic pel què fa a la literatura shakespeariana. D'una banda, fa poques setmanes, l'editorial digital Núvol va publicar l'obra Shakespeare: versions a peu d'obra, del traductor castellarenc Joan Sellent. I encara més fresca és l'obra que, en aquest últim mes, ha vist la llum de la mà del també castellarenc Miquel Desclot, traductor, escriptor i poeta.

En aquest sentit, l'editorial 62 ha fet una aposta per a la publicació, en un sol volum, de cinc de les grans obres de teatre de l'autor britànic: Romeu i Julieta (1595), Com us plagui (1598-1599), Otel·lo (1603-1604), Macbeth (1606), i La tempesta (1611). Miquel Desclot va traduir Romeu i Julieta i Otel·lo per al Teatre Lliure i es van publicar dins el programa de mà els anys 2003 i 2006, respectivament. La tempesta i Romeu i Julieta també van aparèixer en l'edició comercial a Proa els anys 1998 i 2004, i Macbeth a Columna, el 2002. Com us plagui, en canvi, s'havia mantingut inèdita fins ara.

El títol que recull aquestes cinc obres és William Shakespeare. Tria d'obres, de Miquel Desclot. "Totes les traduccions que inclou aquest volum han estat encàrrecs que vaig fer durant els últims 18 anys, des del 1997 fins al 2014", explica el mateix Desclot. I és que en els últims 20 anys, quan les companyies de teatre dels grans teatres catalans han volgut representar Shakespeare, "han sentit la necessitat de tenir noves traduccions, més actuals que les que ja existien". Entre Sellent i Desclot, avui ja es poden comptar 14 obres diferents de Shakespeare traduïdes. "Tot i que no ens havíem plantejat mai ser traductors de Shakespeare, és més aviat la col·lectivitat teatral la que ens hi ha convertit".

Desclot ha partit del text original de les edicions Arden, de les d'Oxford i de Cambridge, "perquè estan molt anotades i això m'ajuda moltíssim en la feina, perquè aquells matisos de canvi de significat d'una paraula està perfectament documentat", aclareix Desclot. Perquè la lectura dels textos traduïts sigui àgil, les notes es presenten al final del llibre i en comptes de l'habitual crida volada, s'han marcat els passatges anotats amb una numeració lateral en cursiva dels versos o línies afectats.

La dificultat més gran a la que s'ha hagut d'enfrontar Desclot, "no només en les obres de Shakespeare sinó en qualsevol traducció", és la de trobar els recursos lingüístics en la llengua pròpia, en aquest cas, en català. "Se'm planteja una responsabilitat molt gran perquè estic traduint un autoràs ja molt traduït abans".

En aquest sentit, de Shakespeare, se'n conserven grans traduccions de Josep Maria de Sagarra, Magí Morera i Galícia i Salvador Oliva, "però cap traducció invalida l'altra, sinó que s'hi suma, a totes les que encara puguin venir i que no esgotaran mai el Shakespeare en català", diu Desclot. Sempre hi haurà la necessitat d'una versemblança escènica del text i això en reclamarà, indubtablement, una retraducció periòdica de les obres.

La primera traducció que s'inclou en aquest William Shakespeare: tria d'obres va ser un encàrrec de Calixto Bieito per traduir La tempesta per al Festival Grec de Barcelona, que es va acabar estrenant, finalment, al Mercat de les Flors. Poc temps després, el mateix director li va encarregar traduir Macbeth, que s'estrenaria al Teatre Romea aquell mateix any.

En totes les traduccions, ha introduït criteris lingüístics de tipus més col·loquial que el dels escriptors que l'havien traduït fins aleshores, "com ara la supressió sistemàtica de "per a " en favor de "per" o el recurs a una prosòdia menys acadèmica, amb la naturalització de certes sinèresis i diftongacions".