Teresa Font: "El muntador busca el millor film possible"

És una de les muntadores més importants del cinema espanyol. Ha treballat en les principals pel·lícules de Vicente Aranda i amb altres grans directors com Bigas Luna o Àlex de la Iglesia. L'últim treball com a muntadora és per a 'L'adopció' de Daniela Féjerman. La pel·lícula es projectarà al BRAM! avui, a les 18.30 h, a l'Auditori Municipal, on aquesta castellarenca serà present.

· Quan neix la teva vocació?
A Londres. Hi vaig anar amb 17 anys a fer d'au-pair i vaig entrar en contacte amb gent que treballava en cinema. Vaig descobrir un cinema que no havia vist mai, de l'Índia, d'Àfrica, francès... aig entrar de meritori en un rodatge i em vaig adonar que no era per a mi, que jo preferia fer la feina en solitari i tenir el director per a mi. Començaria com a muntadora, fins avui.

· Quins van ser els teus primers passos professionals?
Primer, amb Ramon Quadreny, Carme Fàbregas, gent de l'època. Cap al 1976 vaig opositar a Miramar de TVE i allà vaig aprendre molt perquè muntava sense parar, amb material reversible que s'emetia contínuament. Era una fàbrica on les coses només es deien una vegada i havies de prendre decisions a tota velocitat, sobretot, en programes diaris. Paral·lelament, vaig estudiar filologia anglesa a la universitat i vaig començar a fer feines al cinema, com per exemple, Nemo de Jesús Garay i Numax presenta... de Joaquim Jordá.

· La de muntador, és una professió tècnica o creativa?
Les dues coses. El muntatge és molt difícil d'explicar perquè només el qui està assegut treballant de muntador respira amb el material. Nosaltres triem el tempo d'una pel·lícula. Hi ha coses que es comparteixen amb el director, com per exemple, la recerca de la millor interpretació possible, però la selecció del fotograma exacte, quan canviar de pla, etc, és cosa nostra. Ajudem a trobar la pel·lícula que el director ha rodat en realitat, no la que voldria haver rodat en la seva idea prèvia, perquè de vegades el rodatge surt diferent de com s'havia pensat.

· Com defineixes la teva feina?
El muntador és un intermediari que fa que surti la pel·lícula que de veritat s'ha fet, busca el millor film possible. És un treball de responsabilitat, has de combinar els millors plans perquè la narració de la pel·lícula vagi sola i funcioni.

· Treballes en equip?
No, és un treball solitari. I amb el director. Treballem durant el rodatge. Vaig enviant petites gravacions de baixa qualitat al director perquè ho visualitzi i, si cal, modifiqui allò que no funciona. Els muntadors prenem decisions constantment, som intèrprets de la visió del director. Hi ha un intercanvi constant entre director i muntador.

· Quines qualitats ha de tenir un bon muntador?
Ha de tenir sentit del ritme i estar molt atent a la interpretació dels actors, ja que pots fer moltes coses amb el seu treball: pauses, gestos, etc... i pots millorar la seva interpretació, alhora, perquè, segons com, veus que hi ha coses que no fa prou bé o no funcionen.

· Què destacaries de Vicente Aranda com a director?
He après molt, amb ell. A banda de la relació personal, com a director era molt exigent i em va fer prendre consciència de les decisions que prenia, sempre em demanava per què seleccionava un pla - seqüència i no un altre. La primera pel·lícula que vaig fer amb ell va ser Asesinato en el comité central. Havia de justificar totes les decisions que prenia i se'm feia difícil refusar plans perquè rodava molt, més de l'habitual, i molt bé.

· Com ha anat el rodatge de la pel·lícula 'L'adopció' amb Daniela Féjerman?
Ens hem entès molt i ha quedat una molt bona relació. El curiós és que va rodar, a la vegada, la versió en català (v.o.) i en castellà. Per tant, no hi ha doblatge, sinó dues versions d'algunes escenes. Les escenes en anglès, rus i lituà serveixen per a totes dues versions. La Daniela rodava primer en castellà, perquè és el seu idioma, però gairebé sempre preferia l'escena que es rodava en català, perquè els actors protagonistes són catalans i se'ns sortien més bé, he, he