El cant coral captiva els Jardins del Palau Tolrà

Els Jardins del Palau Tolrà van convertir-se divendres a la nit en una sala de concerts a l'aire lliure, on el públic assistent va esdevenir el millor complement per als cantants de la Coral Xiribec i del Cor de Noies de la Coral Sant Esteve. El silenci, l'expectació i l'admiració van agafar presència durant les interpretacions, mentre que els aplaudiments abundants van omplir els Jardins en finalitzar cada peça.

Els encarregats de trencar el gel van ser els gairebé quaranta coristes de la Coral Xiribec que amb aquest concert celebraven els 25 anys de l'agrupació. Les veus femenines i masculines del cor van portar als espectadors a escoltar les cançons que d'alguna manera han sigut i són importants pels integrants de la formació, així com per cinc dels seus directors que van ser els encarregats de dirigir-les. En forma de retrospectiva doncs, van sonar peces de la primera època com ara El Concert i tot seguit els directors es van anar intercalant per dirigir cadascun una peça. Sota les alzines en el cas de Jaume Sala, El testament d'Amèlia per part d'Esteve Costa, Glòria Coma va escollir Las mañanitas i Clara Vilaseca Eugènia. Pel que fa a les cançons del repetori actual Andreu Brunat va dirigir el cor interpretant Ave Verum Corpus, L'Empordà i, per cloure l'actuació de la Coral Xiribec, Joan del Riu.

El Cor de Noies de la Coral Sant Esteve, que va estrenar nom en l'actuació de divendres, Cor Ítsia, va composar dalt l'escenari un mosaic musical amb peces d'estils diferents vingudes de diverses parts del món. Així el públic va deixar-se endur per sons de Finlàndia, Israel, Amèrica, però també de casa amb la cançó Senyora Isabel i algunes peces més modernes d'estil pop. L'equilibri entre cançons animades i cançons més passionals i el joc de diferents veus i de la interpretació d'algunes de les peces amb solistes va fer del concert del Cor de Noies una actuació molt cuidada i amb essència pròpia. L'acompanyament amb instruments per part de Pep Coca al baix, Aurora Coca a la bateria i d'Arnau Berenguer i, el mateix director del cor, Jaume Sala, a la guitarra van afegir el toc acústic i intimista a la funció musical.

Un concert d'estiu doncs, on van intervenir dos estils corals força diferents entre si. Cadascun d'ells però, ho va fer exprimint l'essència que el caracteritza, així com amb la seva passió pel cant.